diari atemporal i interestel·lar

Sembla que la iniciativa #nolesvotes comença a tenir un poc d'efecte real, a jutjar per l'actitud que estan tenint alguns sobre aquesta qüestió, sobretot al PSOE.

Perquè al PP tota esta campanya li la sua li importa ben poc. Es saben guanyadors sobrats de les properes eleccions. A part de comptar amb el vot dels seus incondicionals dretans (que no els donarien l'esquena ni que els cremaren la casa), es faran amb el vot dels qui castigaran al PSOE per la seua nefasta gestió, i, a més, amb el vot d'aquells que saben que el PSOE no guanyarà, i volen que el seu cavall siga guanyador (actitud que no entendré mai, però allà cadascú…) . Així que quatre gats fent una campanya a Internet no els suposa cap molèstia.

En canvi, al PSOE sí que els poden fer un poc de mal. Sincerament no crec que la campanya #nolesvotes vaja a tenir tant d'èxit com per a suposar la debacle dels socialistes, això està clar, però si damunt de que es saben perdedors, encara hi ha algú que els intenta arrapar vots, doncs pitjor.

I proves de que estan neguitosos en trobarem tots els dies, però ací vos deixe un parell que no tenen desperdici:

• Un personatge proper al PSOE manipula la wiki de #nolesvotes per a intentar polititzar el moviment. Lamentable… Podeu llegir l'apunt al bloc de Ricardo Galli.
• El secretari general de les joventuts socialistes de Badajoz menteix i desinforma deliberadament sobre el moviment #nolesvotes. Ací teniu el video, no te desperdici.

Cada dia es desacrediten i van perdent el poc que els queda de dignitat. Algú encara no te prou raons per a no votar-los?

Estos dies s'està produint un debat molt intens arran de l'aprovació d'una norma que permetrà utilitzar les llengües cooficials al senat espanyol. És a dir, que a partir d'ara els senadors podran expresar-se en la seua llengua natal, però, això sí, només en els debats de les mocions que es presenten a l'hemicicle.

Li ha faltat temps a la caverna espanyolista (i no tant espanyolista) per a posar el crit al cel denunciant tan irresponsable proposta. Argumentant la despesa que suposa, en temps de crisi, pagar els traductors de les sessions. Han conseguit fer creure que la notícia és que s'han de pagar traductors al senat, però no que es poden utilitzar totes les llengües. I molts s'han afegit a aquest argument per a mostrar-se en contra també d'aquesta mesura. Però ben bé deuríem saber tots que el motiu de tan gran rebuig no és precisament econòmic.

I és la por que tenen alguns, la fòbia, el terror, a que esta mesura puga suposar un atac frontal a la llengua castellana, i a l'hegemonia d'una Espanya basada en un model imposat fa 72 anys. El que esta mesura suposa és simplement un reflexe d'una veritat innegable: Espanya és un estat plurinacional, pluricultural, i plurilingüístic. I això alguns no s'ho volen ni imaginar.

Si tenim en compte que el senat és una cambra de representació territorial, la possibilitat de poder parlar en català, basc o gallec no és ni més ni menys que un símptoma de normalitat democràtica. És un símbol, un gest, que farà que molta més gent es senta identificada en la cambra. Una mesura que uneix el centre de la vida política amb les nacionalitats històriques. I en política, els gestos son molt importants.

És ridícul defensar l'argument de que es tracta d'una despesa innecessària en els temps que corren. El cost de traducció de les sessions s'ha pressupostat en 350.000€ a l'any (i no 40 milions com algunes han volgut fer-nos creure). Això suposa menys d'un 1% del pressupost total destinat al senat, que a més no ha hagut d'incrementar la seua partida per a sufragar tan gran despesa. Es a dir: els 350.000€ no suposen cap despesa adicional. Si l'excusa és l'austeritat pressupostària, estic segur de que trobaríem centenars de casos d'on es podría retallar*, enlloc d'anul·lar una mesura que pot fer que els catalanoparlants ens sentim un poc més identificats en un òrgan de l'estat espanyol.

I els espanyols som els més moderns. Volem que els nostres joves aprenguen idiomes. Però no deixem que el basc, gallec i català tinguen cap visibilitat fora dels seus territoris. Entrem en còlera quan el parlament europeu decideix que la redacció de les lleis serà únicament en anglés, francés i alemany. Però no permetem que els nostres senadors bascos s'expresen en la seua llengua.

El senyor Carod-Rovira pot haver dit moltes bestieses durant la seua carrera política. Però també ha dit moltes veritats. I una d'elles és que Espanya ha d'eixir de l'armari. En el sentit de que ha d'acceptar la seua natura plurinacional i plurilingüística. La riquesa cultural no és res del que en hàguem d'avergonyir, més bé al contrari. Fins que eixe dia no arribe, com pretenen que sentim simpatía cap a Madrid?

*Podríem retallar de:

• 6.000 milions d'euros anuals per a l'esglèsia catòlica.
• 55 cotxes oficials, amb 55 xòfers, per als 55 cosellers de la comunitat Madrid.
• Assessors, secretaris i subsecretaris d'organismes de dubtosa finalitat.
• Actes institucionals innecessaris (desfilades militars, inauguracions d'obres,..)
• I un llarg etcétera…