diari atemporal i interestel·lar

I a la tercera ha sigut la vençuda.

Aquesta setmana hem anat a fer una excursió pel voltant del parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Hem anat Víctor, Miguel, María i jo. El plànning ha sigut el següent:

1. Dilluns: arribada a Bujaruelo i dormir al càmping
2. Dimarts: Bujaruelo - Refugi de Sarradets (França). 5 hores.
3. Dimecres: Sarradets - Bretxa de Roland - Taillon - Refugi de Góriz. 6 hores.
4. Dijous: Góriz - Pradera d’Ordesa - Bujaruelo. 5 hores.

La primera etapa fou potser la més dura, ja que la pujada al port de Bujaruelo és prou empinada i ens va costar prou. A més, quan arribes dalt del port, veus que a un kilòmetre hi ha un pàrquing amb cotxes, que venen de Gavarnie, i això impacta molt. Des d’ací fins al refugi de Sarradets hi ha una hora i mitja, passant pels peus del Gabieto i el Taillon, i creuant la cascada que ve de la gelera del Taillon. Finalment s’arriba al coll de Sarradets, des d’on es veu el refugi i la bretxa de Roland.

Eixa nit la vam passar al ras, amb un cel completament estrel·lat i amb una temperatura prou bona per a l’alçada (uns 2.500 metres). Val a dir que el refugi de Sarradets ens va decepcionar un poc, per les poques plaçes que hi havia (i damunt estava complet) i perquè potser la gent és un poc més estirada.

Al dia següent vam eixir cap a la bretxa de Roland, on vam arribar en uns 50 o 55 minuts, acompanyats d’una feble pluja. En aquest punt, Víctor i María van continuar la senda cap a Góriz, mentre que Miguel i jo vam pujar al Taillon, que es trobava a escassos 50 minuts de la bretxa.

Havent baixat del Taillon i passant per Casteret, els vam agafar un poc més avant del coll de Millaris, i des d’ahí ja vam baixar fins a Góriz, on vam arribar cap a les 2 del migdia.

Feia un dia magnífic, i vam aprofitar la calor per a prendre un bany al riu del barranc de Góriz, que ens va deixar com a nous. Però malauradament, degut a les ampolles de Víctor als talons, i a les botes desfetes de Miguel, a dia següent no vam poder pujar al Perdut com volíem, així que vam baixar la vall d’Ordesa, per a tornar a Bujaruelo i passar l’última nit.

Com a anècdotes (que hi ha per a parar un carro), les dos primeres nits van ser un poc mogudes. La primera estàvem els 4 a la tenda, com a sardinetes en llauna, i al final María se’n va eixir i va dormir fora. La segona nit ens vam gitar a les 20:30h, amb el sol encara fora. Però a la una de la nit ens va tocar desmontar el doble sostre que ens cobria perquè el vent no ens deixava dormir.

Pujant a la bretxa, les soles de les botes de Miguel anàven caient poc a poc, i quan va arribar a Gòriz, pràcticament no quedava sola. Va intentar fer un apanyo amb cola blanca i precinte, però no va valer per a molt.

Com que Víctor tenia ampolles als talons, va baixar a la pradera amb unes xancles de Góriz (va baixar les clavijes i tot, tu!) i Miguel es va posar les seues botes.

Per si això no era prou, l’última nit no podíem plantar la tenda perquè les piquetes no es clavàven. Després de patir una cosa mala, vam poder plantar-la, però ens vam adonar que estava molt torta, i que com ploguera ens banyaríem fins les orelles. I així va ser. Es va posar a ploure i a pedregar, i va entrar aigüa dins de la tenda, mentre nosaltres jugàvem al bac al bar de l’alberg. Total, que vam decidir desmuntar i començar a tornar a casa, però com havíem de posar gas-oil, vam parar en Broto, i allí vam trobar una habitació d’hotel per als quatre i ens vam quedar allí.

I no vos penseu que la tornada va estar lliure de sorpreses. Només passar Biescas ens van parara en un control de la policía nacional, d’estos que busquen terroristes, i ens van fer baixar, ens van registrar les motxilles i vam estar 20 minuts parats. Després lo típic, accidents a la carretera, grues i camions que et fan anar a 20km/h,…

En fi, que ha sigut un viatge molt mogudet, però ens ho hem passat molt bé i segur que estem una bona temporada recordant tot el que ens ha passat.

En quant a la muntanya, m’he llevat un parell d’espines que tenia clavades des de feia molt de temps (des dels 14 anys, més o menys). Era la 3a vegada que intentava arribar a la bretxa i pujar el Taillon. Les dos anteriors havien sigut en hivern, i per causes del temps no vaig poder arribar. Ara, per fi, he pogut atravessar la bretxa de Rolando i pujar al Taillon :-D. Però com sempre que et lleves una espina, te’n poses una altra: el Mont Perdut. Queda pendent per a la pròxima, i ens hem promés que tornarem.

Tot es caminarà, segur,…

Podeu vore totes les fotos ací.

 Technorati Tags: Bujaruelo, Ordesa, Roland, Taillon, Mont Perdut, Sarradets, Góriz

Entre les vacances, festes, i demés, últimament açò està un poc mort. I ho estarà uns dies més, ja que el dilluns se’n anem de viatge a Ordesa i estarem allí tota la setmana.

Disfruteu les vostres vacances i del temps lliure.

Fins prompte!

Bé, com que el tema d’haver de registrar-se per a comentar és un poc tiquis-miquis, i era una solució provisional, ja he obert els comentaris.

D’ara endavant no caldrà que feu login per a comentar, l’únic que haureu de fer és contestar a una senzilla pregunta matemàtica que hi ha al formulari dels comentaris. La pregunta és de l’estil “quant fan 2 i 2?” “quant fan 0 i 3?“,…

Per suposat, qui vullga continuar comentant des del seu compte d’usuari ho podrà fer. Gràcies a tots els que s’heu registrat.

NOTA TÈCNICA: El plugin per a WordPress l’he trobat ací, i ja li he enviat una traducció al català a l’autor.

 Technorati Tags: WP Plugins, Comentaris, SPAM

Aquesta vegada se’ns ha unit ni més ni menys que Jesus Cifuentes, cantant de Celtas Cortos.

Cambiando un poco de tercio, Manerasdevivir es un medio de Internet. ¿Se da un buen uso de la red hoy en día o crees que la piratería puede acabar matando la música?
Yo soy pirata desde que nací. Internet es una buena herramienta para quien quiera lanzar su nuevo proyecto. Si cabe, es el sitio más justo: es la verdadera democracia. Pero todavía hay mucho remoloneamiento. Si las compañías, con la llegada de la era digital, hubiesen abaratado el precio de los discos, no se estarían quejando ahora. Los cabrones siguen queriendo ganar dinero. Y, sin embargo, el rock sigue estando en España bastante tapado.

¿Qué te sugieren las siglas de SGAE?
Es un tumorcillo que anda por ahí, pegado a la vida de los músicos. No hay solución alternativa; la solución es que la SGAE desaparezca. Yo estoy a favor del copyleft, no del copyright. Quizás tendría que haber otra organización y que los artistas, como en Francia, tuviesen otro tipo de apoyos.

L’entrevista completa a Manerasdevivir.com. Via escolar.net.

 Technorati Tags: Celtas Cortos, Copyleft, Cultura LLiure, SGAE

No, millor Debian i Ubuntu!

Ara que tinc temps (he acabat els exàmens!), i arran d’instal·lar Ubuntu Dapper a l’ordinador gran, he decidit que té massa coses bones com per a no tindre’l al portàtil.

El que més em va sorprendre és la seua facilitat d’instal·lació i ús. El CD inicia una versió live del sistema, i et col·loca una icona a l’escriptori que diu “install“. Molt suggeridor :-D. Al executar-lo, s’obre l’instal·lador, completament gràfic i molt millorat, amb un sistema de gestió de particions al més pur estil Partition Magic.

Una vegada instal·lat el sistema, m’avisa que hi ha actualitzacions de paquets disponibles. S’obre l’eina gràfica, es descarrega les actualitzacions i em deixa amb les últimes versions de tots els paquets, kernel inclòs. Després, gràcies a Easy Ubuntu, remate la feina amb codecs per a vídeo i audio, ripejadors de CD, compresors, Java, Shockwave Flash (plugins per a Firefox inclosos) i ja tinc quasi tot el que necessite. Tot seguit, importe el correu d’Evolution des del sistema Debian i ja el tinc funcionant. També ho faig amb Liferea.

No cal dir que no he tingut cap problema amb el maquinari. La targeta wi-fi l’ha detectat i s’ha connectat només iniciar el live CD. El so funciona sense problemes, l’escalat de freqüència també,…

Però tot això és una fase de prova. Per a fer-ho he sacrificat la partició de Windorr, i encara tinc la meua estimada Debian esperant-me al GRUB. Encara que si tot continua així, acabaré substituint-la.

Ho he estat pensant uns dies. I he intentat analitzar el bo i dolent d’ambdúes distribucions. He llegit alguns articles al respecte i he arribat a algunes conclusions.

La primera i més important és de tipus ètic o filosòfic. Una de les principals raons que m’impulsàven a no deixar Debian és que és la distribució per excelència. El sistema operatiu universal, representa al cent per cent l’estil de vida i la filosofia del programari lliure. Tot (fins i tot el logotip) és lliure. Encara que això te alguns inconvenients, ja que per a determinades aplicacions o serveis (Java, Flash, Acrobat Reader, …) has de recòrrer a repositoris no oficials o a buscar-ho fora de debian.

Per això he pensat que no cal ser tan radical (des-radicalitzant-me? jo? m’estic fent major…xD). Podem sacrificar en una xicoteta mesura això per tal de disposar de serveis i aplicacions que ens fan més còmode el treball diari. I no crec que passe res.

I la segona raó que m’ha dut fins a Ubuntu és que pots disposar de les últimes versions de tots els programes. Això en Debian no passa MAI (excepte si uses la branca sid-unstable, que com el propi nom indica, les pots passar putes) . Quan un paquet arriba a la branca estable, ja fa mesos que estava publicat. I tot i que la branca stable (Sarge, ara) es extremadament robusta, crec que preferisc perdre un poc d’estabilitat per tal de tenir uns programes més actualitzats.

I com que continuaré tenint l’apt, en el fons se que serà com si no haguera canviat. I segur que podré estar tan agust com ho estic ara en Debian. Certament crec que Ubuntu és la distribució amb més projecció a curt-mitjà termini. Vos la recomane. A tots.

 Technorati Tags: Ubuntu, Debian, GNU/Linux, Linux

Hui m’he trobat amb una web prou graciosa, que et permet personalitzar uns quants missatges, tipus Windows, o cartells lluminosos de trànsit, senyals,… M’he rist un ratet fent-ne. Ací vos deixe alguns.

Aquell dia que fas tard a un examen, i et trobes açò:

I el millor de tots, quan estàs a una retenció a l’autovia, i veus que sempre el carril per on tu no vas avança més ràpid. Ara ja sabem per què…:-P