diari atemporal i interestel·lar

El Ministerio de Agricultura impone un canon a todos los alimentos por la piratería de las recetas de cocina

 Technorati Tags: Canon, pirateria, receptes, cuina

No acostume a fer-me amb discos homenatge i coses d’eixe estil, em sembla que són (com el seu nom inidica) un homenatge d’altres artistes a algú que aprecien, la qual cosa està molt bé, però és poc atractiva per al fan d’a peu (qui no participa en cap sentit). Tanmateix, en aquest cas, tractant-se d’un dels grans en la música nacional, he fet una excepció.

Parlem, per si algú encara no s’ha situat, del disc tribut a Sopa de Cabra, titulat Podré Tornar Enrera. Val a dir que l’excepció no ha valgut molt la pena, tret d’uns pocs fets curiosos.

El primer d’aquests fets curiosos és la cançó que obre el disc, una versió de Camins a càrrec del grup Amaral, que, per primera vegada, canten en català. I no està malament, musicalment és molt acceptable i la veu és bona també.

Em vaig quedar parat quan vaig saber que Bunbury participava al disc, i vaig pensar “carai, que bé, el Bunbury cantant una cançó de Sopa, en català”. Ingenu de mi. Em sembla que l’home este va dir: “a vore, la cançó de Sopa més desconeguda, fosca i oblidada, eixa vull”. I així va fer, tant que fins i tot jo he hagut de repassar-me (físicament) la discografia buscant l’original. Es tracta d’una versió (cantada en castellà) de Viure, la cançó que tanca el disc Somnis De Carrer – Girona 83-87. No se si arribarà a un parell de vegades les que l’hauré escoltat. Fins i tot els propis Sopa es referixen a ella com:

Aquesta cançó no recordo bé ni d’on vé ni on va, tan sols sé que un bon dia ens hi vàrem trobar.

No comment.

Ara venen els que donen la talla. Primer, Gossos, amb una interpretació més rockera de Sota Una Estrella, molt bona. Un poc més avant, els bascos Kenzazpi amb Instants Del Temps, un tema roqueret també, i han eixit del pas prou airosament.

I la més esperada per mi: Lax’n'busto, amb el nou cantant, fent Els Teus Somnis. Se’m fa extrany pensar que son els Lax, no estic acostumat, però no està gens malament. Un positiu.

I la cançó que tanca el disc, dels propis Sopa De Cabra, un tema inèdit, molt de l’estil dels últims discos, tranquil, i no molt lluït. Per cert, es diu Seguirem Somiant, un títol molt adient.

La resta, morralla, remulla, palla. Es salva Hores Bruixes de Roger Mas, i la metamorfosi rumbera que ha sofert L’Empordà a mans de Ojos de Brujo, Sabor de Gracia i uns quants més. La taca negra: Pereza, l’equivalent masculí en nyonyeria i repugnància a La Oreja De Van Ghog, cantant (com no) El Sexo (que me hace feliz). Agonia.

La relació completa de temes és aquesta:

• Amaral – Camins
• Beth – Podré Tornar Enrera
• Bunbury – Vida (adaptació de Viure)
• Casa Rusa – Si Et Va Bé
• Gossos – Sota Una Estrella
• Jofre Bardagí – Per No Dir Res
• Kenzazpi – Instants Del Temps
• Lax’n'busto – Els Teus Somnis
• Pastora – Quan Es Faci Fosc
• Pedro Javier Hermosilla – El Boig De La Ciutat
• Pereza – El Sexo (que me hace feliz)
• Roger Mas – Hores Bruixes
• Sabor de Gracia + Ojos de Brujo + La Troba Kung Fu + Gertrudis – L’Empordà
• Shuarma – Si Et Quedes Amb Mi
• Sidonie – El Far Del Sud
• Sopa De Cabra – Seguirem Somiant

Trobe a faltar molta gent. Sent com són uns dels creadors de l’escena rock catalana, haurien d’haver participat gent com Els Pets, Ja T’ho Diré, Sangtraït (o els membres, ara dispersos, d’aquestes bandes) o fins i tot el gran Sisa, o Pau Riba. Què collons Pereza, Pastora i demés runa? (Amb tot el respecte).

Si voleu conèixer a Sopa De Cabra, feu-se amb el Ben Endins, i deixeu-vos d’històries. Per a mi, aquest disc no deuria d’haver eixit a la llum.

 Technorati Tags: Sopa De Cabra, Tribut, Podré Tornar Enrera, Rock, Música

OFF-TOPIC: Parlant de tot un poc, avui fa un any que la iaia se’n va anar de vacances, esperem que li vaja bé allà on estiga. Per ací estem tots bé.

Si algú de vosaltres és programador, dissenyador de software, programador web, etc. estarà d’acord amb mi amb una cosa: l’usuari no llig. I no és que no sàpiga llegir, i tant que en sap, el que passa és que no li agrada haver de llegir, perquè suposa un esforç adicional. L’usuari vol que al accedir a una aplicació (web, programa o qualsevol cosa) se li mostre clarament l’opció que necessita i que vol en eixe moment. Tanmateix hauria de saber que això és impossible, per una qüestió purament física.

Tampoc llig quan se li mostra un missatge d’error. Sols el fet de que allò no funcione o no s’obtinguen els resultats esperats fa que l’usuari s’assore i es desoriente:

Riiiiing!

- Diga’m?

- Ei, mira, és que estic intentant gravar un DVD i no puc.

- Per què?

- Em diu que no hi ha cap medi gravable a l’unitat, i jo he posat un DVD verge.

- Segur que el que estàs gravant cap a un DVD?

- Sí, són 2.2GiB.

- La gravadora accepta tant DVD+R com -R?

- Ai, no ho se. Espera, provaré amb aquest altre DVD.

- …

- Res, el mateix error.

- I què diu l’error exactament?

- Doncs …. tipo de medio requerido: DVD+R, andaaa, doncs era això. Val, moltes gràcies tio. Adéu!

Aquest és només un exemple dels molts que podria posar, de tot tipus i color.

L’usuari hauria de saber que els programadors i dissenyadors tenim en ment (o hauriem de tenir, en tot cas) dos termes importantíssims: usabilitat i accesibilitat. Del que parlem ara és més bé usabilitat. Aquesta paraula fa referència com d’usable és un programa (o web, o qualsevol altra cosa), la facilitat que dòna a l’hora d’utilitzar-lo. I hauria de saber que pràcticament tot el que s’espera que un programa faça, ho fa. I que els missatges d’error, avisos, alertes, etc. contenen informació valuosíssima que poden ajudar a resoldre quasi qualsevol problema. Perquè una altra cosa no, però provats, els programes estàn més que provats quan veuen la llum, i han sigut sotmesos a tota mena de situacions (el que també pensem els programadors és que els usuaris son ximples, i quan els demanes un nom et poden posar un 4 enimg d’una paraula, o els demanes un any i et donen una data inversemblant,… i coses d’eixe estil).

Així què, benvolguts usuaris, llegiu, no tingau por. Penseu que tot està fet per a ser el més senzill possible, no li busqueu tres peus al gat, les coses son més fàcils del que semblen. I sinò, sempre vos quedarà el manual… aaai, estimat manual, tantes hores dedicades a explicar les funcionalitats d’un programa, i després ningú et fa cas, quina injustícia.

NOTA: Aquesta reflexió ha sigut fruit de les vivències personals i experiències acumulades al llarg del temps. No pretén, per tant, fer al·lusió a ningú ni a cap situació en particular (és una generalització, i com a tal, a priori, és errònia). Els exemples descrits són merament il·lustratius per a donar base a un argument més o menys objectiu.

 Technorati Tags: Programari, Usabilitat, Usuaris

Si fa un parell d’anys va ser Queen + Paul Rodgers al Sant Jordi, el proper 21 d’abril ens espera un altre dels grans:

Qui s’apunta?

Mireu si és gran la cosa que li han fet un article a la Wikipedia.

 Technorati Tags: Roger Waters, Pink Floyd, Barcelona, Dark Side Of The Moon, 2007, Tour