Ni tampoc un art, ni una filosofia, ni un estil de vida. És tot plegat. Però això no significa que pugam aplicar conceptes associats a aquestes matèries de manera indiscriminada. No volem ser esport olímpic, ni uns Oscar, ni un premi Nobel. Tot això indueix a una paraula: competició. Ja ho he comentat alguna vegada, però no està de més repetir-ho. A la muntanya no hi ha un marcador indicant el resultat, simplement perquè no competeixes contra ningú que no siga tu mateix.
I com a extensió de lo anterior, no té sentit titllar de guanyador o perdedor a un muntanyer o grup de muntanyers front a la resta. Així ho reflexa, i estic completament d’acord, Marko Prezelj, un muntanyer eslové, que ha rebutjat un premi Piolet d’Or que li va ser otorgat:
It is not possible to judge another person’s climb objectively: each ascent contains untold stories, influenced by expectations and illusions that develop long before setting foot on the mountain. In alpinism, even the most personal judgments are extremely subjective. When we return from the mountains we remember moments differently than they were—there and then—in the moment when we had to make decisions under the pressure of many factors.
Aquest home, de manera molt digna, va anar a la cerimònia d’entrega i va defensar el seu discurs i la postura contrària a aquest tipus d’esdeveniments. És clar que darrere de tot això hi ha interessos econòmics, socials, etc (també ho analitza al seu article), i sempre hi haurà algú disposat a fer-se la foto amb un premi, però aquest no és l’esperit que ens mou a la majoria (o almenys això m’agrada pensar a mi).
I ara, per a tirar per terra aquesta teoria anti-competidora, vos convide a participar en la concentració-competició de bloc en Crevillent els dies 10 i 11 de març :-P. Això és un altre nivell, ja en parlarem un dia.
Technorati Tags: Muntanyisme, Competició, Piolet d’Or, Crevibloc
