Ahir va ser el 25é aniversari del Billingens Klätterklubb, el club d’escalada de Skövde. Per a celebrar-ho, van organitzar una mini-compe a nivell de club (i convidats :-P) d’escalada en velocitat a la Team Tower. La Team Tower és un rocòdrom un tant peculiar, es tracta d’una torre d’uns 25 o 30 metres, feta amb troncs de fusta, on estan clavades les preses:
Al final, el colega Martin va quedar primer, i jo cinqué. No està mal per a ser els convidats, no? Jeje.
Després d’això, vam assistir a un seminari que va donar Magnus Lindstedt, l’entrenador de l’equip nacional suec d’escalada, i un reconegut escalador a nivell mundial.
Per la nit la festa va continuar amb un soparet, tot i que jo no vaig anar (no soc membre del club, i tampoc volia abusar…). En fi, que tot i el mal oratge, boira, pluja… aquests suecs saben com muntar-s’ho. I com a escaladors i muntanyers que son, comparteixen l’esperit de companyerisme i solidaritat amb tots els que els agrada la muntanya, i això és el millor de tot.
ACTUALITZACIÓ [29/10/07]: Un dels membres del club ha penjat un vídeo de Martin i jo a la via de classificació, que a més, és el rècord de la torre, 37 segons!
Fa un parell de setmanes va sorgir la idea de fer una LAN party a la residència, per a jugar a algun joc en xarxa. Vam decidir jugar al Counter Strike, que és prou conegut, i a més, el puc fer còrrer amb el wine, i va que vola!
Després d’una prova de foc a la tercera planta, vam fer una quedada com Déu mana al soterrani de l’edifici, amb un poc més de nivell:
I jo, com que no soc tan friki, vaig estar unes tres hores jugant, no com alguns, que van estar fins les 8 del matí xD.
1. Escriu una cançó. La que siga, bona, roïn, és igual.
2. Regístra-la a la $GAE.
3. Espera a que t’arribe la nòmina…
Tenint en compte que sols pel canon de CD’s i DVD’s ja s’embutxaquen 23 milions d’euros a l’any, i que d’ací poc s’embutxacaran 17 milions més, la part proporcional que et puga tocar ja et val la pena l’esforç. Ah, i estem parlant d’una societat sense ànim de lucre, no ho oblidem. Que Ramoncín no veu un duro… (rises postisses de serie americana).
No podem detectar el sistema operatiu del seu ordinador (probablement perquè heu deshabilitat el JavaScript). Per favor seleccioneu la descàrrega de les opcions següents.
Christiania is a self-governing community of 800 inhabitants in the heart of Copenhaguen. It was formed in 1971 when the Danish military abandoned a 84 acre military barracks on the historical fortifications of the inner city. Some local inhabitants broke through the fence and people started moving into the area at a time where playgrounds and housing was scarce. In the following years hippies, and sufis, but also bikers and gangsters and quite ordinary people moved into the area each with their own dream of freedom. A freedom that had to do with how to form a society that maximised tolerance and minimised the impact of money, real estate, pollution and politics. A space to establish a new society free from the constraints of the ordinary and conformity - governed by the qualities of personal involvement and enthusiasm rather than by quantities of money.
As the freetown was forming the Danish government proclaimed it a social experiment and let it be. The property situation in the freetown has become complementary to the saturated urban real estate market of Copenhaguen. The Danish state formally owns the land but has de facto acknowledged Christianias collective rights of use, with various degrees of acceptance or controvercy over the years.
People living in Christiania, the christianites, have chosen their own form of governance, a consensus democracy. In the absence of delegated authority it is necessary that the people who agree on a common decision are enough to actually carry it out themselves. You have to be capable to act without in-fighting between a majority and substantial minority. Tough decisions have had to be made in this form over the years, trouble with hard drugs, gangsters and varying tolerance from Danish governments and Copenhaguen authorities were abound ever since the beginning.
Due to the peculiar property situation it was from the start decided that housing could not be traded, nor capitalised. The christianites did not want to risk being gentrified out of their freetown. Whenever someone who either lived in an old barracks or who built their own little house moves out or dies, the local area decides who can move in.
Article by Ole Fabrik, from Christiania Ugespejlet num. 36
Un holograma és una imatge en tres dimensions, i una holofonia, un so en tres dimensions. Quan sentim un so, podem determinar amb prou certesa la seua localització. Tanmateix, no és possible produir aquest efecte amb els sistemes d’audio actuals. Però recentment s’ha creat un algoritme que permet escoltar so en tres dimensions. Ací teniu una mostra, que si escolteu amb auriculars, vos sorprendrà.
Hola família! Com va la marxa? Per ací més que bé, jeje! El cap de setmana passat vam fer un viatget molt xulo. Vam estar a Malmö (la 3a ciutat més gran de Suècia) i a Copenhaguen (Dinamarca).
Vam eixir unes 19 persones el divendres de matí de Skövde, amb dos Renault Clio i una Renault Trafic de 9 places que vam llogar, i jo conduïa la furgo! Va ser un trajecte divertit i entretingut fins a Malmö (unes 4.5h). Una vegada allí, vam deixar els trastos a l’hostal i vam eixir a pegar una volta pel centre i vore la ciutat. No és una ciutat especialment atractiva, com qualsevol altra de Suècia, sols que més gran, amb més gent (i amb més festa!, això sí!). Al dia següent, abans de creuar a Dinamarca vam anar a vore la torre Turning Torso que, a que no endevineu qui és l’arquitecte?Jeje!.
Després, passant per l’increïble pont-túnel que uneix Suècia i Dinamarca, vam arribar a Copenhaguen. Quina ciutat més xula! Els edificis, l’ambient, els rius, … tot era diferent. Durant tot el dissabte i diumenge vam estar pegant voltes per la ciutat, recorrent-la de dalt a baix. Ens va agradar molt a tots.
També vam estar a Christiania. Christiania és un barri dins de la ciutat de Copenhaguen. Es tracta d’una mini-ciutat, d’uns 800 habitants, autogestionada i autogovernada pels propis habitants. Allí el govern danès (ni la policia, excepte en casos extrems) entren ni tenen res a vore. Antigament eren unes casernes militars, que al ser desocupades a principis dels 70, van ser aprofitades per un grup de bohemis, hippies i antisistemes per a crear el seu propi espai. I la veritat és que s’ho van muntar molt bé. Hi ha molts edificis, pubs, tallers, paradetes, etc. L’ambient és de total germanor entre tots i tothom respecta els demés. Una cosa que em va cridar l’atenció és que no es poden fer fotos. Supose que serà per a conservar part de l’encant que encara té, i em sembla bé. Vam estar allí per la nit, veient uns concertets en directe. Sempre hi ha alguna festa muntada en un punt o un altre. No deixeu de visitar-ho si aneu a Dniamarca ;-).
I així, més o menys, va anar tot. La nota roin del viatge va ser que el dilluns de matí, just abans de tornar, ens vam trobar una de les finestres de la furgoneta trencada (afortunadament no es van endur res, perquè no hi havia res dins), la qual cosa ens va fer perdre un poc de temps. Però gràcies a l’eficàcia de la gent d’Hertz, ho vam solucionar ràpidament.
Ara ja tenim el cupo esgotat per a una temporadeta, jeje. Encara que, segons m’acabe d’enterar, ens han pujat la beca Erasmus de 240 a 300 euros!! Carai, com s’estira el ZP!! xD Bé, ja vos contaré més cosetes prompte. Una abraçada a tots!
Aquesta web està feta amb WordPress (descarregar) amb un disseny obtingut de www.vanillamist.com adaptat i traduit per Miquel
Tots els continguts d'aquesta pàgina estan sota el domini públic
3401 comentaris spam blocats i comptant...
Technorati Tags: Billingens Klätterklubb, Skövde, Team Tower, Climbing
