Archive for maig, 2008

L’última paraula

2

Quina agradable sorpresa hui al descobrir que l’escriptor socarrat (de Xàtiva) Toni Cucarella ha publicat a un dels seus blocs un llibre de 1998 anomenat L’última paraula.

Em sembla una manera excel·lent de promoure la cultura i la literatura. Des d’ací, el felicite, per això, i per les historietes i sussoïts que comparteix amb nosaltres a La Cuca Salamanduca, un bloc que vos recomane a tots..

Vos deixe la sinopsi del llibre, i si vos interessa, ja sabeu on trobar-lo ;-) :

Ell 20 de novembre de 1975, hores després que Arias Navarro fera pública la mort del General Franco, Pasqual Sentís, petit terratinent i devot franquista, creu trobar-se també a les portes de la mort. Convençut d’haver menat una vida fracassada, vol acomplir un últim desig abans de morir: presenciar el seu enterrament. Per tal d’aconseguir el certificat de defunció, farà xantatge al seu amic metge Maties Sorell, a qui amenaçarà de fer públic que tots dos, a l’acabament de la guerra, denunciaren un home que va ser tot seguit assassinat. Aquesta història té, però, un narrador d’excepció: la Mort. La seua mirada determina el discurs del relat amb un marcat to d’humor negre. A més a més, L’última paraula pretén ser, alhora, una metàfora sobbre el franquisme i la seua pervivència més enllà de la desaparició del dictador.

 
Blocs de Toni Cucarella:

  • Toni Cucarella, en roba de batalla. Bloc d’actualitat sociopolítica.
  • Toni Cucarella Edicions, recull de relats i qüestions relacionades amb les seues publicacions.
  • La Cuca Salamanduca, espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments…

[tags]Toni Cucarella, Literatura valenciana, Literatura catalana, Cultura lliure[/tags]

D’anar per casa

1

Digue'm copiota. Entre uns i altres, al final m'he fet amb elles. I tal com han fet alguns (encara que de manera no tan professional com jo :-P ) vos deixe una foto per a que les veieu.

[tags]Dr Martens[/tags]

Buscant, buscant… (I)

3

Ací un recull ben divertit de cerques a Google que han dut a gent a aquesta web. Com a primera part està bé, poc a poc aniré recopilant-ne més.

  • la madre del topo, o siga, topota madre xD
  • me llamo judith que dia es mi santo, reina… jo què se! El dia de Santa Judith, no?
  • como descubrir un telefono que me llama y que pone sin numero, sens dubte, ací trobaràs la resposta
  • em muic de ganes, val, jo també, però… de què?
  • per a mostra un botó, això que tu dius…
  • arrieros somos y, … en el camino nos encontramos
  • no soc propietari per entrar al disc dur ubuntu, has provat com a root?
  • descubrir quien me llama con numero privado, altra volta?
  • vages 6.0, l’última versió del sofware anti-esquirols. Altes prestacions en vages generals i altres mesures de pressió
  • tinc una pena audio miquel, doncs agafa l’audio i canta, que cantando se alegran, sielito lindo, los corasones
  • historia begudes alcoholiques, ja serà menys, no? tampoc és això…
  • quien es fredie mercuri, si jo et contara…
  • com es fa un tio, mandeeee? Potser vols dir un trio, o un Tió, però un tio… t’han explicat al cole lo de la cigonyeta? xD
  • les coses son mes facils del que pensem, sens dubte
  • no soy nadie doctor, no soy nadie, tu tens un problema
  • caballo con cara de gente, conec a éssers humans que podrien passar com a equins, però a l’inrevés?
  • conseqüencies economiques de la pujada del preu del petróleo, que t’estaquen… ous i tot!
  • com tornar enrera en el temps, jajaja, aquesta sí que és bona!
  • sento mama cul baixet alça la cama, i es tira un petet!!
  • saque todo el metal que lleve dentro, METAAAAAAAAAAAAAAAL!!!!!!!

[tags]Google, cerques, humor[/tags]

Deute saldat

0

Ja era hora. Enguany era l’any. Per fi he assistit al festival més multitudinari de l’estat espanyol. I espere que siga el primer any de molts per anar.

El Viña-Rock 2008 ha sigut el lloc on més gent junta he vist en ma vida. La concentració de cotxes, tendes de campanya i gent era descomunal. I és que setanta mil persones no és cap broma. A les hores punta de concerts (les 12 de la nit) era pràcticament impossible moure’s, si no t’espentava el corrent.

M’ho he passat genial, he disfrutat de moltes coses, he vist grups que, encara que clàssics del rock estatal, no havia vist mai. En definitiva, per a repetir.

L’únic que es va espatllar va ser el pobre Focus de Vicent, que es coneix que no duia bé la ressaca, i va decidir no moure. Li desitgem una ràpida recuperació.

A la galeria hi ha algunes fotos.

[tags]Viña-Rock 2008, Villarobledo, Festival, Música[/tags]

Go to Top