A propòsit de la #leySinde

No caiguem en l'error de pensar que la retirada de la disposició final segona de la llei d'economia sostenible (la famosa Llei Sinde) ha sigut fruit de la presió popular i gràcies a les protestes i movilitzacions que s'han dut a terme a la xarxa.

Si no s'ha aprovat, ha sigut, parlant en plata, perquè el PSOE no li ha pogut oferir res suficientment bo a canvi a CIU i el PNV. Encara que ho disfressen dient que no els semblava bé la llei, i la prova està en que han estat negociant fins a última hora.

I tampoc caigueu en l'error de pensar que el PP s'ha alçat en defensa de les llibertats en la xarxa i a favor dels internautes. Si ha votat contra la Llei Sinde, ha sigut per pur interés partidista. Si haguéren estat en el govern, probablement hauríen plantejat una llei igual, si no pitjor. De fet ja han dit que ells tenen la seua pròpia proposta alternativa.

Al cap i a la fi, son els lobbies de la indústria cultural americana els que tenen el poder, i els qui presionen per a que lleis d'aquest tipus s'aproven arreu del món. Ja feia temps que ho sospitàvem, i s'ha demostrat amb els cables de Wikileaks. Tant és quin partit governe. Tornaran a intentar-ho, que no ens càpiga el menor dubte.

Un capítol a part es mereix el tema de per què ha hagut tanta movilització amb aquest tema, i amb questions com la reforma laboral, de les pensions, de l'edat de jubilació, etc… no tenen el mateix ressó. Jo pense que és perquè és molt més còmode en este cas, poder protestar des de casa a través de twitter, que anar a la porta del congrés un dimarts a les 9 de la nit.

Reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi…