#agurETA

M'agradaria compartir unes quantes reflexions arran del comunicat d'ETA d'ahir.

En primer lloc, l'anunci d'abandonar la violència hauria de ser motiu d'alleujament i alegria per a tots, sense excepció. Suposa passar a viure en una situació de “normalitat”, sense entrebancs injustos i injustificables com atemptats, extorsions, escortes, etc. I els primers que s'haurien d'alegrar son les víctimes, que tot i el legítim escepticisme que els puga provocar, deurien d'alegrar-se sols pel fet que ningú més torne a passar el que ells han passat. En este sentit trobem dos actituds molt diferenciades entre les víctimes. Per un costat tenim la postura “oficial” de l'AVT, de marcada parcialitat i tendència propera a la dreta espanyolista, intentant llevar-li tota la importància a la notícia. I per un altre costat tenim actituds com la de Rosa Lluch, filla de l'assasinat per ETA Ernest Lluch, que amb molta lucidesa afirma que les víctimes "no han de tenir cap paper en el procés de pau perquè sense el cap fred no es poden prendre decisions". Amb tot, no hi ha que oblidar a cap de les víctimes a mans de la banda, i otorgar-los el màxim reconeixement.

En segon lloc, la decisió d'ETA ve motivada per la seua debilitat, causada entre altres coses (com l'eficàcia policial), per la falta de “popularitat” i l'aposta ferma per les vies democràtiques que ha fet l'esquerra abertzale en els últims anys. I és que el poble basc ja estava molt cansat d'ETA. No hi ha que oblidar que bona part de la població, durant molt de temps, ha simpatitzat d'alguna o altra forma amb la banda, encara que haja sigut de portes endins. I qui conega Euskadi més enllà del que conten els mitjans de comunicació sabrà que açò és veritat.

Ara, per fi, el poble basc s'ha alliberat d'un pes que li impedia fer el seu camí. Ha resultat del tot contraproduent l'estratègia violenta i no ha servit per a res. Sense ETA, l'esquerra abertzale guanyarà credibilitat, i obrirà la porta a que el poble puga parlar democràticament i decidir sobre el seu futur.

I finalment, ara la pilota està al terrat dels estats espanyol i francès. S'ha d'assumir el nou escenari i actuar en conseqüència. És l'hora de passar a l'acció. No s'espera (de moment) cap pas més per part d'ETA, així que l'estat espanyol deuria prendre algunes mesures. Començant per l'alliberament de presos polítics (i quan dic presos polítics em referisc, concretament, a Arnaldo Otegi), i seguint amb l'acostament de presos a EH.

I per a què parlar del tractament mediàtic que ha tingut a la premsa de la dreta espanyola (curiosament, molt diferent del que n'ha fet la premsa dretana d'Euskadi). Aquells que bramaven fa temps “España roja antes que rota” ben bé podrien dir ara “España con ETA antes que rota”. Fet que mostra el gruix democràtic dels nacionalistes espanyols: el d'un paper de fumar.