Aquest cap de setmana he fet la primera eixida de la temporada de muntanya. Vam anar a Vallter amb l’intenció de fer algun corredor de neu. Per proximitat i seguretat, al final ens vam clavar en el canal Paralímpics, on ja vam estar l’any passat, però aquesta vegada vam fer una variant.

Els dos primers llargs van ser molt bons, amb unes semi-cascades prou xules que es feien fàcilment. Després hi havia un parell de llargs de neu dura, un poc menys entretinguts, però be. El penúltim llarg tenia una cascada prou ben feta que va ser molt xula de superar. És increible la sensació de trepar per una cascada de gel, que es tan esvarosa, i vore com els piolets i els crampons s’agafen amb tanta força, que després costa treurel’s. Per no parlar dels cargols de gel, que es claven amb una facilitat increíble, i és quasi impossible que se’n isquen si no és descaragolant-los.

Al final vam arribar dalt a les 14:30, i havent pegat un mosset, vam començar a baixar, amb ràpels de 60 metres, fins un total de 7 (uns 300 metres). Total, que arribavem al cotxe a les set de la vesprada, quasi dotze hores després d’eixir. Vam anar mon pare i Ricard (una cordada) i Ismael i jo (una altra cordada), i això va fer molt lent el descens, ja que haviem de baixar d’un en un.

Avui diumenge pensàvem anar a esquiar, com havien fet ma mare i el meu germà el dissabte, però estava plovent i feia molt de vent, i un autobús s’havia quedat creuat a la carretera pero no dur cadenes, i no es podia pujar. Total, que a les 10:30 hem començat el viatge de tornada. Podriem haver fet alguna cosa més, pero be, n’estic satisfet ;).

Ah, he penjat algunes fotos, de la meua càmera. En tindre les demés ja posaré més.