Finalment han convençut al PP. No sabem què li hauran oferit en realitat. Però tots sabem que el PP no és precisament el més ferm defensor de les garanties i els drets a la xarxa. Alguns diuen que no volen estar a males amb EEUU, ara que estan a punt d'entrar a La Moncloa. I no és d'extranyar, doncs ha sigut EEUU qui pràcticament ha redactat el contingut de la llei.

El procés democràtic que està seguint l'aprovació d'esta llei deu ser si fa no fa com els de la Xina, de qui tant ens hem queixat de la seua falta de transparència i censura en Internet (ara ja no ens queixem tant perquè son amiguets nostres i fem negocis, igual que el Marroc). I això demostra una vegada més en quina classe de democràcia farsa vivim inmersos. Ens fan creure que el poble és sobirà. I l'únic que podem decidir és quin collar li posem al mateix gos de sempre. En bona mesura gràcies a la nefasta llei electoral que tant beneficia al PPSOE.

Ara parlem del contingut real de la llei. Se'ns està repetint fins a la sacietat que durant el procés de tancament de pàgines web hi haurà garanties judicials. Algú va dir que una mentida repetida un milió de vegades es transforma en realitat. I no veig millor exemple que este. I per a que ho jutgeu vosaltres mateixos, ací teniu un extracte de la llei:

"La sección podrá adoptar las medidas para que se interrumpa la prestación de un 
servicio de la sociedad de la información que vulnere derechos de propiedad 
intelectual o para retirar los contenidos que vulneren los citados derechos siempre 
que el prestador, directa o indirectamente, actúe con ánimo de lucro o haya causado o sea susceptible de causar un daño patrimonial"

Como t'has quedat?? Que no vos enganyen. Un jutge NO DECIDIRÀ si el tancament d'una web és just o no. La comissió li plantejarà el tancament a un jutge, que en 4 dies, i sense temps per a estudiar-ho, firmarà un paper. Fins ara creiem que en este sistema els jutges decidíen i les forces policials executaven. Doncs no, ara és al revés: el govern decideix i els jutges executen. Visca la separació de poders!

Per últim, vos demane que no sigueu tan ingenus de pensar que els qui estem en contra d'esta llei, ho estem perquè ja no podrem descarregar-nos música i pel·lícules d'Internet. Els que realment estem en contra no som uns ciberpirates feixistes delinqüents terroristes del todo-gratis. És impossible posar-li portes al camp, i la difusió de la cultura a través de la xarxa mai es podrà controlar. El que realment ens preocupa és, en termes generals:

1. Que es salte tan a la torera el sistema democràtic que tenim només per a que el lobby de l'indústria cultural puga seguir treient beneficis d'un model de negoci ancorat en el passat.
2. Que s'hagen llevat del mig als jutges simplement perquè les sentències que venien dictant des de fa 4 o 5 anys no eren afins als seus interessos. És a dir: no m'agrada com els jutges estan aplicant la llei, així que me'ls carregue.
3. Que lla llei està redactada de forma tan ambigua, que encara que ens diguen que no s'anirà contra l'usuari, i que sols es volen tancar 200 webs, no ens ho podem creure. Esta llei podria utilitzar-se perfectament com a instrument de censura a la xarxa, i això sí que ens preocupa. Com a eixemple, vos convide a que llegiu aquest post.

En fi, que la xarxa és l'únic reducte on hi ha relativa llibertat encara hui en dia, i com tots sabem, això els amos del sistema no ho poden permetre. Se l'aniran carregant poc a poc, i açò és només un xicotet pas. Temps al temps…

No es poden fer xerrades sobre programari lliure, llibertat en la xarxa, ciberdrets, etc, des d'un Macbook Pro.

No es pot per un costat defensar l'ús d'estàndards oberts i utilitzar ppt's a les teues presentacions o enviar e-mails amb adjunts en .doc.

Quina credibilitat es pot tenir? Actúen al més pur estil clerical: feu el que jo dic, però no el que jo faig. Una miqueta de coherència, per favor!

Si tu tens una poma, i jo tinc una poma, i les intercanviem, ambdós continuem tenint una poma. Si tu tens una idea, i jo tinc una idea, i les intercanviem, tindrem dues idees cadascú.

Bernard Shaw

Si no s'ha aprovat, ha sigut, parlant en plata, perquè el PSOE no li ha pogut oferir res suficientment bo a canvi a CIU i el PNV. Encara que ho disfressen dient que no els semblava bé la llei, i la prova està en que han estat negociant fins a última hora.

I tampoc caigueu en l'error de pensar que el PP s'ha alçat en defensa de les llibertats en la xarxa i a favor dels internautes. Si ha votat contra la Llei Sinde, ha sigut per pur interés partidista. Si haguéren estat en el govern, probablement hauríen plantejat una llei igual, si no pitjor. De fet ja han dit que ells tenen la seua pròpia proposta alternativa.

Al cap i a la fi, son els lobbies de la indústria cultural americana els que tenen el poder, i els qui presionen per a que lleis d'aquest tipus s'aproven arreu del món. Ja feia temps que ho sospitàvem, i s'ha demostrat amb els cables de Wikileaks. Tant és quin partit governe. Tornaran a intentar-ho, que no ens càpiga el menor dubte.

Un capítol a part es mereix el tema de per què ha hagut tanta movilització amb aquest tema, i amb questions com la reforma laboral, de les pensions, de l'edat de jubilació, etc… no tenen el mateix ressó. Jo pense que és perquè és molt més còmode en este cas, poder protestar des de casa a través de twitter, que anar a la porta del congrés un dimarts a les 9 de la nit.

Reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi…

• Un cànon que pagarien els usuaris d’Internet per la seua connexió. Quedarien exemptes les empreses, autònoms i organismes públics. Només usuaris particulars.
• Un mega portal a la xarxa, o un programa des d’on poder descarregar-se qualsevol tipus de material audiovisual de forma GRATUÏTA.
• Els músics, artistes, escriptors, cineastes, etc, penjarien els seus treballs a aquest portal.
• Un organisme públic, transparent, tipus l’SGAE (en el fons, no en la forma, evidentment) que s’encarregaria d’analitzar les estadístiques de descàrregues de cada autor i repartiria, en funció del nombre de descàrregues i proporcionalment, els diners que s’obtenen del cànon de les connexions.

D’aquesta manera estariem tots contents (crec jo): el públic, ja que per una breu quantitat (5€/mes?) disposaria de tota la cultura que vullga; i els artistes, ja que veurien recompensat el seu treball en funció de la seua repercusió. Bé, tots excepte les discogràfiques, que si ja estaven condemnades a desaparèixer, amb això es signaria la sentència definitiva de mort.

No son axiomes, ni res definitiu, però és un punt de partida. Què vos sembla? Ajudeu-me, perquè ara mateixa no li veig cap inconvenient a esta solució…

Em sembla una manera excel·lent de promoure la cultura i la literatura. Des d’ací, el felicite, per això, i per les historietes i sussoïts que comparteix amb nosaltres a La Cuca Salamanduca, un bloc que vos recomane a tots..

Vos deixe la sinopsi del llibre, i si vos interessa, ja sabeu on trobar-lo :

Ell 20 de novembre de 1975, hores després que Arias Navarro fera pública la mort del General Franco, Pasqual Sentís, petit terratinent i devot franquista, creu trobar-se també a les portes de la mort. Convençut d’haver menat una vida fracassada, vol acomplir un últim desig abans de morir: presenciar el seu enterrament. Per tal d’aconseguir el certificat de defunció, farà xantatge al seu amic metge Maties Sorell, a qui amenaçarà de fer públic que tots dos, a l’acabament de la guerra, denunciaren un home que va ser tot seguit assassinat. Aquesta història té, però, un narrador d’excepció: la Mort. La seua mirada determina el discurs del relat amb un marcat to d’humor negre. A més a més, L’última paraula pretén ser, alhora, una metàfora sobbre el franquisme i la seua pervivència més enllà de la desaparició del dictador.

 
Blocs de Toni Cucarella:

• Toni Cucarella, en roba de batalla. Bloc d’actualitat sociopolítica.
• Toni Cucarella Edicions, recull de relats i qüestions relacionades amb les seues publicacions.
• La Cuca Salamanduca, espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments…

[tags]Toni Cucarella, Literatura valenciana, Literatura catalana, Cultura lliure[/tags]

Resum dels fets

Ommmm, autocontrol, autocontrol. Respira, ommmmmmmmmmmmm

[tags]Frikipedia, $GAE, Sentencia, Krusher, Lladres, Extorsionadors, Repressors[/tags]

2. Regístra-la a la $GAE.

3. Espera a que t’arribe la nòmina…

Tenint en compte que sols pel canon de CD’s i DVD’s ja s’embutxaquen 23 milions d’euros a l’any, i que d’ací poc s’embutxacaran 17 milions més, la part proporcional que et puga tocar ja et val la pena l’esforç. Ah, i estem parlant d’una societat sense ànim de lucre, no ho oblidem. Que Ramoncín no veu un duro… (rises postisses de serie americana).

L’última és que gravaran amb canon també les memories flash i els dispositius USB (a més de mòbils, iPods,…).

Per a quan un canon per l’oxigen, que és el que et permet cantar cançons registrades per l’$GAE? I després els molesta que els diem lladres…

[tags]$GAE, Canon, Lladres[/tags]

Però, per coses de la vida, acabe de descobrir que la combinació Ubuntu + Firefox 2.0 + www.cortell.net = CRASH! (Violació de segment en tota regla). He descobert un bug al Firefox! No se si passarà amb altres plataformes, de moment, amb Opera sota Ubuntu funciona. També peta l’Epiphany (clar, que està basat en Firefox). També amb la versió 1.5.0.7 de Firefox passa.
A algú més li passa? Sino, sempre em quedarà l’RSS…

[tags]Jorge Cortell, SGAE, Copyfight, Llibertat, Lladres, Extorsionadors, Firefox, Bug[/tags]

El Ministerio de Agricultura impone un canon a todos los alimentos por la piratería de las recetas de cocina

[tags]Canon, pirateria, receptes, cuina[/tags]