Avui hem organitzat un mini-meeting internacional a la residència. Érem sols 5 persones (tres pakistanesos, un austríac, i un valencià), però ha sigut d’allò més productiu i enriquidor.
Tot va començar per la curiositat de tastar una beguda típica del Pakistan (ara no recorde el nom), que no és més que llet, Coca-Cola, i sucre! Sí, increïble, però cert. La prohibició de begudes alcohòliques al seu país fa que l’ingeni els haja fet crear aquestes coses. I no estava mal, la veritat. És un sabor un poc extrany, perquè no te la textura de la Coca-Cola, encara que pots notar les bombolles, i com que es beu fresc, entrava prou bé.
A partir d’aleshores ens han estat explicant coses de la seua cultura, costums, tradicions, etc. El que més ens ha agradat ha sigut la part gastronòmica. Al carrer, per tot arreu, hi ha paradetes on preparen plats típics al moment, i quasi a tota hora. I molt important, al Pakistan, tots els aliments son frescs! Tot absolutament: carn, peix, verdures, fruita… I tot ben especiat amb mil espècies picants. Si mai aneu a menjar alguna cosa d’allí, demaneu expressament que NO posen espècies, perquè encara que els digues que posen molt poques, el més probable és que per al nostre paladar no siga gens assimilable.
També ens han parlat d’alguns costums, com per exemple, al mes de febrer te lloc el Basant, quan tothom puja als terrats de les seues cases i volen milotxes! Milers de milotxes, de totes formes i colors, algunes tan grans com una porteria de futbol, i el cel de la ciutat es converteix en tot un espectacle. I tothom col·labora, grans i menuts. Deu de ser realment bonic de vore.
Hi han algunes coses un poc més xocants, com que no hi ha discoteques, i als homes i les dones no els està permès ballar junts. Però ells semblen acceptar-ho de bona gana, i no s’oposen. Podríem tenir una discussió sobre si això està bé o no, però tampoc ve al cas.
I com no, el nord del país. El Karakorum, la segona cadena muntanyosa després de l’Himalaya, amb joies com el K2, el Nanga Parbat, els Ghaserburn, etc. Tot un paradís per a alguns ^_^.
Després ha arribat el torn d’Àustria (més concretament, del Tirol). Martin ens ha estat contant algunes coses sobre les seues tradicions. Com el dia de Sant Nicolau, quan alguns es vesteixen de dimonis per tal d’espantar als dimonis de veritat, i van donant tombs pels pobles. També és una atracció turística la festa que te lloc al final de l’estiu, quan els ramaders baixen les vaques que han estat pastant pels pics durant l’estiu, i és tot un espectacle.
I finalment, alguna cosa de la millor terreta del món! En realitat no sols d’Alacant, els he parlat un poc de les festes populars: bous al carrer (i a la mar, els ha encantat!), correfocs, falles i fogueres (la de Sant Antoni a Canals, per exemple, model a NO imitar) i per a impressionar-los un poc els he posat alguns vídeos de castellers.
I tot açò amenitzat per les eines més útils hui en dia: Google i YouTube. Realment ho hem disfrutat, hem aprés moltíssim. Però sobretot, ens adonem de com de gran és el món, i la de coses que hi hauria que vore, i que quan més gent hi ha, millor! Visca la diversitat!
Technorati Tags: Pakistan, Austria, Tirol, Alacant, València, Tradicions, Costums, Festes
