Muntanyisme

I a la tercera ha sigut la vençuda.

Aquesta setmana hem anat a fer una excursió pel voltant del parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut. Hem anat Víctor, Miguel, María i jo. El plànning ha sigut el següent:

1. Dilluns: arribada a Bujaruelo i dormir al càmping
2. Dimarts: Bujaruelo – Refugi de Sarradets (França). 5 hores.
3. Dimecres: Sarradets – Bretxa de Roland – Taillon – Refugi de Góriz. 6 hores.
4. Dijous: Góriz – Pradera d’Ordesa – Bujaruelo. 5 hores.

La primera etapa fou potser la més dura, ja que la pujada al port de Bujaruelo és prou empinada i ens va costar prou. A més, quan arribes dalt del port, veus que a un kilòmetre hi ha un pàrquing amb cotxes, que venen de Gavarnie, i això impacta molt. Des d’ací fins al refugi de Sarradets hi ha una hora i mitja, passant pels peus del Gabieto i el Taillon, i creuant la cascada que ve de la gelera del Taillon. Finalment s’arriba al coll de Sarradets, des d’on es veu el refugi i la bretxa de Roland.

Eixa nit la vam passar al ras, amb un cel completament estrel·lat i amb una temperatura prou bona per a l’alçada (uns 2.500 metres). Val a dir que el refugi de Sarradets ens va decepcionar un poc, per les poques plaçes que hi havia (i damunt estava complet) i perquè potser la gent és un poc més estirada.

Al dia següent vam eixir cap a la bretxa de Roland, on vam arribar en uns 50 o 55 minuts, acompanyats d’una feble pluja. En aquest punt, Víctor i María van continuar la senda cap a Góriz, mentre que Miguel i jo vam pujar al Taillon, que es trobava a escassos 50 minuts de la bretxa.

Havent baixat del Taillon i passant per Casteret, els vam agafar un poc més avant del coll de Millaris, i des d’ahí ja vam baixar fins a Góriz, on vam arribar cap a les 2 del migdia.

Feia un dia magnífic, i vam aprofitar la calor per a prendre un bany al riu del barranc de Góriz, que ens va deixar com a nous. Però malauradament, degut a les ampolles de Víctor als talons, i a les botes desfetes de Miguel, a dia següent no vam poder pujar al Perdut com volíem, així que vam baixar la vall d’Ordesa, per a tornar a Bujaruelo i passar l’última nit.

Com a anècdotes (que hi ha per a parar un carro), les dos primeres nits van ser un poc mogudes. La primera estàvem els 4 a la tenda, com a sardinetes en llauna, i al final María se’n va eixir i va dormir fora. La segona nit ens vam gitar a les 20:30h, amb el sol encara fora. Però a la una de la nit ens va tocar desmontar el doble sostre que ens cobria perquè el vent no ens deixava dormir.

Pujant a la bretxa, les soles de les botes de Miguel anàven caient poc a poc, i quan va arribar a Gòriz, pràcticament no quedava sola. Va intentar fer un apanyo amb cola blanca i precinte, però no va valer per a molt.

Com que Víctor tenia ampolles als talons, va baixar a la pradera amb unes xancles de Góriz (va baixar les clavijes i tot, tu!) i Miguel es va posar les seues botes.

Per si això no era prou, l’última nit no podíem plantar la tenda perquè les piquetes no es clavàven. Després de patir una cosa mala, vam poder plantar-la, però ens vam adonar que estava molt torta, i que com ploguera ens banyaríem fins les orelles. I així va ser. Es va posar a ploure i a pedregar, i va entrar aigüa dins de la tenda, mentre nosaltres jugàvem al bac al bar de l’alberg. Total, que vam decidir desmuntar i començar a tornar a casa, però com havíem de posar gas-oil, vam parar en Broto, i allí vam trobar una habitació d’hotel per als quatre i ens vam quedar allí.

I no vos penseu que la tornada va estar lliure de sorpreses. Només passar Biescas ens van parara en un control de la policía nacional, d’estos que busquen terroristes, i ens van fer baixar, ens van registrar les motxilles i vam estar 20 minuts parats. Després lo típic, accidents a la carretera, grues i camions que et fan anar a 20km/h,…

En fi, que ha sigut un viatge molt mogudet, però ens ho hem passat molt bé i segur que estem una bona temporada recordant tot el que ens ha passat.

En quant a la muntanya, m’he llevat un parell d’espines que tenia clavades des de feia molt de temps (des dels 14 anys, més o menys). Era la 3a vegada que intentava arribar a la bretxa i pujar el Taillon. Les dos anteriors havien sigut en hivern, i per causes del temps no vaig poder arribar. Ara, per fi, he pogut atravessar la bretxa de Rolando i pujar al Taillon . Però com sempre que et lleves una espina, te’n poses una altra: el Mont Perdut. Queda pendent per a la pròxima, i ens hem promés que tornarem.

Tot es caminarà, segur,…

Podeu vore totes les fotos ací.

[tags]Bujaruelo, Ordesa, Roland, Taillon, Mont Perdut, Sarradets, Góriz[/tags]

Aquest cap de setmana he fet la primera eixida de la temporada de muntanya. Vam anar a Vallter amb l’intenció de fer algun corredor de neu. Per proximitat i seguretat, al final ens vam clavar en el canal Paralímpics, on ja vam estar l’any passat, però aquesta vegada vam fer una variant.

Els dos primers llargs van ser molt bons, amb unes semi-cascades prou xules que es feien fàcilment. Després hi havia un parell de llargs de neu dura, un poc menys entretinguts, però be. El penúltim llarg tenia una cascada prou ben feta que va ser molt xula de superar. És increible la sensació de trepar per una cascada de gel, que es tan esvarosa, i vore com els piolets i els crampons s’agafen amb tanta força, que després costa treurel’s. Per no parlar dels cargols de gel, que es claven amb una facilitat increíble, i és quasi impossible que se’n isquen si no és descaragolant-los.

Al final vam arribar dalt a les 14:30, i havent pegat un mosset, vam començar a baixar, amb ràpels de 60 metres, fins un total de 7 (uns 300 metres). Total, que arribavem al cotxe a les set de la vesprada, quasi dotze hores després d’eixir. Vam anar mon pare i Ricard (una cordada) i Ismael i jo (una altra cordada), i això va fer molt lent el descens, ja que haviem de baixar d’un en un.

Avui diumenge pensàvem anar a esquiar, com havien fet ma mare i el meu germà el dissabte, però estava plovent i feia molt de vent, i un autobús s’havia quedat creuat a la carretera pero no dur cadenes, i no es podia pujar. Total, que a les 10:30 hem començat el viatge de tornada. Podriem haver fet alguna cosa més, pero be, n’estic satisfet .

Ah, he penjat algunes fotos, de la meua càmera. En tindre les demés ja posaré més.