bloc personal i interactiu de miquel simon
Esport
M&M first boulder
24 years ago
This is Miquel & Martin‘s first boulder problem at the Billingen Kläterklubb Boulder Hall.
Soon, more and better 
[tags]Boulder, Climbing, Skövde, Sweden, Billingen, Miquelsi, Martin Meingassner[/tags]
First month
24 years ago
Once upon a time I promised myself that I would write the posts about my Erasmus trip in English. It has not been exactly this way, but now it’s time for a change (for a while, at least), so that some of my new friends can understand a thing.
It’s been a whole month since we got here in Skövde, and quite a lot of things had happened. But more things are yet to come, I hope.
As I’ve said some times, Sweden offers a huge variety of things to do, and if I could afford it, I would travel somewhere every week.
The first big trip (oh how big!) that I’ve done was the last weekend. We (Martin and me) went to Stockholm in order to climb in some of the great amount of crags that there are. With a topo of about 18 places, we had to decide where to go, and after some analysis, we decided that Ekoberget would be the best place to start. It would have been nice if the weather had behaved, but, welcome to Sweden! The idea was to climb there during Friday evening, and go to Kärsön the next morning. Kärsön is an island with a little crag for bouldering. But instead of this we played some tourist, not bad after all!
The same Saturday, after a hurry-up travel from Stockholm to Skövde we joined the welcome dinner (yes, one month later, but still welcome), organized by the IC as usual, with a good evening and a better night .
And more or less this is all for now. It seems such a long time since we left home, and I miss many things and many people, but this is something that I have assumed. We’ll talk soon. CU!
Beat the Swedish!
94 years ago
Hej! Hej!
Hui hem fet el que no em pensava que faria mai a Suècia: anar a la piscina i passar calor!
També hem guanyat el torneig de Brännboll (una espècie de beisbol a la sueca) amb l’equip de l’IC (International Commite) contra els suecs! A la galeria hi ha fotos de tot açò, però vull destacar-ne dos ben xules:
- Foto panoràmica del torneig de brännboll (17 MiB)
- Foto panoràmica 360º de la piscina (34 MiB)
I want to ride my bicycle!
54 years ago
Hej! Hej!
Hui ha sigut un gran día. Llarg i amb tota mena d’activitats. He començat ben matinet amb un examen de nivell d’angles per a poder accedir al curs del que m’he matriculat.
Després m’he pegat una caminata de mitja hora fins a una tenda de bicis, on m’he comprat una noveta i ben barateta:
Tot i això la compra ha sigut prou profitosa. Ara ja puc anar a tot arreu, i tot està a menys de 10 minuts. A més, per la contornada hi ha mil llocs molt xulos per a fer mountai-biking.
Així que per la vesprada, després del curs de suec Martin i jo hem quedat amb un xic del club d’escalada de Skövde, que ens ha ensenyat una sala de boulder molt guapeta i unes parets on podem escalar a gust (encara que és quasi tot en clàssic). Per fi he escalat!! Feia tres mesos que no em posava els peus de gat, jeje!
La roca és granit, amb moltes fisures, cantos plans, i sense cap forat! M’hauré d’adaptar prou a aquesta roca, perquè tècnicament és prou diferent a la que estic acostumat, amb moltes bavareses i empotrats de totes les extremitats.
Això és tot de moment des de la planura escandinava. Manténganse a la espera.
I ara què fem?
2Ací teniu a la mona oficial de la UA encadenant-se una via de la pata per a classificar-se en primer lloc per al campionat d’Espanya interuniversitari d’escalada:
I damunt, ací servidor s’ha classificat també (pels pels, però sí), i tinc un viatge a Còrdoba pagat per la UA tot un cap de setmana. Però… a que no endevineu quan és? Doncs sí, el mateix cap de setmana que els concerts i la mani a València. I ara jo pregunte, què fem del caldo? La veritat és que no se què fer… s’accepten suggeriments constructius.
Pablo, si quieres el vídeo ves a http://www.kissyoutube.com/watch?v=N8JSaCegsSU y pinchas en Download now. Luego le añades .flv al fichero que te has bajado y lo deberías de poder ver .
[tags]Escalada, Climbing, Campionat, Cordoba, Dilema[/tags]
Crevibloc
7Com ja havia dit, aquest cap de setmana es celebrava a Crevillent la primera edició del Crevibloc, una competició-concentració d’escalada en bloc. Vam anar Miguel i jo el dissabte pel matí, i ens vam trobar allí amb amics i coneguts. La veritat és que hi havia moltíssima gent, calcule que unes 200 persones inscrites fàcilment.
La cosa va començar bé, hi havia bon ambient i sobre les 10 del matí ja estàvem posats. Els primers blocs ens van servir per a prendre contacte amb el tipus de roca, i per a agafar un poc de confiança, ja que no som molt asidus a aquesta modalitat d’escalada. Els blocs eren de pedra arenisca, sense forats ni cantos bons, eren tot romos, plans i regletes. Això provocà que al final del dia les meues articulacions bramaren de dolor per culpa dels llançaments i les palmades que pegàvem a la roca.
Ens van donar unes ressenyes amb una llista on marcàvem els blocs que anàvem resolent, per a fer recompte de punts al acabar (si volies optar a guanyar, clar, però nosaltres ni tan sols vam entregar els papers).
El millor moment va ser cap al migdia, en la zona de la dreta, on vam estar fent uns blocs molt xulos, tant de placa com desplomats, i fins i tot un 6b+ de llançament molt guapet:
Després de dinar coques crevillentines, vam descansar una estona i vam tornar a baixar. Però la vesprada no fou tan productiva com el matí. Els dits s’havien quedat sense pell i les articulacions ens feien molt de mal, així que sols vam encadenar uns pocs blocs.
I per la nit: paella, futbol, concurs de llançaments, batucada i festa. Una forma genial d’acabar la jornada. L’any que ve, més!
ACTUALITZACIÓ [17/03/07]: Més fotos de l’esdeveniment als blocs de Pablo, Sergio, i a la web del Centre Excursionista de Crevillent.
[tags]Escalada, Climbing, Bloc, Boulder, Crevillent, Crevibloc[/tags]
No és un esport
45 years ago
Ni tampoc un art, ni una filosofia, ni un estil de vida. És tot plegat. Però això no significa que pugam aplicar conceptes associats a aquestes matèries de manera indiscriminada. No volem ser esport olímpic, ni uns Oscar, ni un premi Nobel. Tot això indueix a una paraula: competició. Ja ho he comentat alguna vegada, però no està de més repetir-ho. A la muntanya no hi ha un marcador indicant el resultat, simplement perquè no competeixes contra ningú que no siga tu mateix.
I com a extensió de lo anterior, no té sentit titllar de guanyador o perdedor a un muntanyer o grup de muntanyers front a la resta. Així ho reflexa, i estic completament d’acord, Marko Prezelj, un muntanyer eslové, que ha rebutjat un premi Piolet d’Or que li va ser otorgat:
It is not possible to judge another person’s climb objectively: each ascent contains untold stories, influenced by expectations and illusions that develop long before setting foot on the mountain. In alpinism, even the most personal judgments are extremely subjective. When we return from the mountains we remember moments differently than they were—there and then—in the moment when we had to make decisions under the pressure of many factors.
Aquest home, de manera molt digna, va anar a la cerimònia d’entrega i va defensar el seu discurs i la postura contrària a aquest tipus d’esdeveniments. És clar que darrere de tot això hi ha interessos econòmics, socials, etc (també ho analitza al seu article), i sempre hi haurà algú disposat a fer-se la foto amb un premi, però aquest no és l’esperit que ens mou a la majoria (o almenys això m’agrada pensar a mi).
I ara, per a tirar per terra aquesta teoria anti-competidora, vos convide a participar en la concentració-competició de bloc en Crevillent els dies 10 i 11 de març 
. Això és un altre nivell, ja en parlarem un dia.
[tags]Muntanyisme, Competició, Piolet d’Or, Crevibloc[/tags]
Aneto 1 – 0 Miquel
55 years ago
by miquelsi
in Muntanyisme
Això no quedarà així.
ACTUALITZACIÓ: Xavi-Wan ens intenta intimidar amb la mala sort del WTCT. Esperem que no tinga èxit xD.
[tags]Demà torne[/tags]
Tai-chi
4Hui hem estat a la zona d’escalada d’Oltà (Calp). Allí es troba una de les vies classificada entre les 50 millors de tota la Costa Blanca: Tai-chi. I amb raó. No sols per l’espectacularitat de la línia i el paisatge increíble, sino perquè és fina, atractiva, i agraïda. I això que no l’he pogut acabar, per culpa d’uns peus de gat que no han aguantat amb un forat a la puntera, i he hagut de baixar a mitja via. Segur que la pròxima vegada l’encadenaré.
Per cert, el grau de la via és 6b+ 
[tags]Escalada, Climbing, Oltà, Calp, Costa Blanca, Tai-chi[/tags]
Una de mentides
85 years ago
El dimarts passat va aparèixer al suplement Paraninfo del diari Información la següent notícia (aneu a l’enllaç per a veure-la millor):
Fa gràcia vore com es poden dir tantes mentides juntes. Crec que l’única cosa certa és que s’han organitzat les jornades d’escalada a la UA.
- L’únic rocòdrom d’Alacant: primera, no està a Alacant, sino a Sant Vicent. Segona, què passa amb el GAM? I amb el nou rocòdrom de la Luisi a Sant Vicent?
- Ojeadores universitarios: no comment… xD
- Mantenimiento periódico: i tan periòdic, cada 2 o 3 anys. Sino, com s’expliquen que fa 15 dies haveren desaparegut més de 50 preses??!!
- Cuerpo de bomberos, policía, compañía de escalada del ejército: jaaaaaaaajajajajaja! I una merda!
Periodisme d’investigació, se’n diu d’això . No se qui haurà escrit l’article, però per suposat que sap com vendre la moto. Ara, de veritats, ni un duro.
[tags]Escalada, Universitat d’Alacant, Rocòdrom, Información, Mentides, Ridículs[/tags]
Últims comentaris