No es poden fer xerrades sobre programari lliure, llibertat en la xarxa, ciberdrets, etc, des d'un Macbook Pro.

No es pot per un costat defensar l'ús d'estàndards oberts i utilitzar ppt's a les teues presentacions o enviar e-mails amb adjunts en .doc.

Quina credibilitat es pot tenir? Actúen al més pur estil clerical: feu el que jo dic, però no el que jo faig. Una miqueta de coherència, per favor!

Es va demostrar una vegada més el talent i les idees innovadores de molta gent, que de segur arribaran ben lluny. A mi, personalment, el que més em va agradar va ser la presentació d'Androffice, una mini-suite d'ofimàtica basada en OpenOffice.org, i que estan desenvolupant dos sevillans. I, sobretot, el projecte BioWallet. Una aplicació per a la gestió de contrasenyes, que funciona amb reconeixement d'iris i d'escriptura, impresionant!

Per la meua part, com ja he dit abans, vaig presentar el programa CervantesMovil, una aplicació per a consultar l'informació catalogràfica de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i que permet, a més, llegir les obres, o descarregar-les directament al telèfon en diversos formats. En conclusió, vam passar una estona agradable, amb una impecable atenció per part de la gent de Google, que ens va servir per a conèixer-nos i intercanviar impresions. Esperem que haja sigut el primer d'una serie de trobades que ens puguen servir per a millorar. Teniu algunes fotos més a la galeria. I una descripció completa al fòrum d'Android-Spa. 

Fa uns dies que he començat a jugar amb l’SDK d’Android. El fet que siga una plataforma oberta i que ens proporcionen documentació crec que ha sigut la millor aposta que han pogut fer. Ja hi ha diversos llocs on s’ofereixen aplicacions gratuites, amb el codi inclòs.

He creat un petit projecte a Google Code on he penjat les aplicacionetes que he fet. De moment hi ha poc, sols una simple llista de contactes i dos aplicacions que he trobat i he adaptat a l’última versió del SDK: un client de nótame i un lector RSS.

No cal dir que qualsevol aportació serà benvinguda .

[tags]ANDROID, Google, Google Code[/tags]

Es tracta d’un programa, anomenat Tagaligner (de l’anglès, alineador d’etiquetes), que alinea dos textos que son l’un traducció de l’altre. I què és alinear? Doncs és crear un fitxer on estan els textos separats per frases, i cada frase està associada a la seua traducció corresponent. En termes informàtics, crear una memòria de traducció. I això per a què serveix? Doncs serveix de suport a les aplicacions de traducció automàtica, o a programes que s’encarreguen de buscar traduccions de pàgines d’Internet (com articles de la Viquipèdia, per exemple, que estan escrits en diverses llengües). Bàsicament, imagineu-vos una taula de dos columnes, a l’esquerra les frases en una llengua, i a l’altra en l’altra llengua.

El meu projecte parteix d’una versió inicial del programa que va fer Enrique S. Villamil. La meua tasca consisteix en aportar millores substancials i documentar-ho tot adequadament, i de moment va prou bé.

Està escrit en C++ i pensat per a executar-se en plataformes Unix/Linux.

Per si hi ha algun informàtic que vullga provar-ho, es pot baixar l’última versió del repositori SVN:

svn co https://tag-aligner.svn.sourceforge.net/svnroot/tag-aligner tag-aligner

Per a compilar:

./autogen.sh
./configure
make
make install

Al provar a executar-lo sense paràmetres podreu veure els paràmetres que necessita i les diferents opcions.

Bé, doncs això és tot de moment, en tenir-ho tot enllestit ja us ho comentaré.

[tags]Tagaligner, tag-aligner[/tags]

Si voleu provar-ho, tan sols heu d’afegir a la vostra llista de contactes de Google Talk un usuari tipus en2de@bot.talk.google.com, o es2en@bot.talk.google.com, etc.

Açò podria tenir una repercussió molt important al món de les comunicacions. I el millor de tot, que ho fan amb estàndards oberts, i t’animen a que programes els teus propis protocols fent servir tot el que t’ofereixen. Una vegada més em trec el barret.

PD: Espere ansiós l’eixida al mercat d’un mòbil que funcione sota Android.

[tags]Google, Google Talk, Translator[/tags]

Via menéame i Sabias.info

[tags]Antivirus, Windows, Linux, Avast[/tags]

Però, per coses de la vida, acabe de descobrir que la combinació Ubuntu + Firefox 2.0 + www.cortell.net = CRASH! (Violació de segment en tota regla). He descobert un bug al Firefox! No se si passarà amb altres plataformes, de moment, amb Opera sota Ubuntu funciona. També peta l’Epiphany (clar, que està basat en Firefox). També amb la versió 1.5.0.7 de Firefox passa.
A algú més li passa? Sino, sempre em quedarà l’RSS…

[tags]Jorge Cortell, SGAE, Copyfight, Llibertat, Lladres, Extorsionadors, Firefox, Bug[/tags]

Una vegada hem clicat a Acceptar, ens apareix un missatge amb més dades:

Per a personalitzar-lo sols s’han d’editar un parell de fitxers de text amb el missatge que volem que aparega a l’avís. D’aquesta manera, si hem perdut el nostre pendrive, facilitem un poc més a qui l’ha trobat la feinada de fer-lo arribar al propietari.

I ara, canviant de terç, vos conte l’últim invent que li he afegit a la meua Ubuntu. Es tracta de la parella Xgl + Beryl (Beryl, abans conegut com a Compiz). És un gestor de finestres (com Metacity per a Gnome) basat en la llibreria gràfica OpenGL, que afig efectes realment impresionants a l’escriptori i les finestres, com per exemple, el cub per a canviar d’escriptori, o la possibilitat de fer que les finestres siguen transparents. L’instal·lació és molt senzilla, l’he fet seguint aquest manual, i si teniu una bona targeta gràfica (sobretot una Nvidia o una ATI) vos funcionarà de meravella. També podeu vore un video de com funciona. Proveu-ho, és realment impressionant.

[tags]USB, Pendrive, Xgl, Compiz, Beryl, Ubuntu, Dapper[/tags]

Al principi, Firefox dominava clarament el panorama amb un 70% més o menys, però poc a poc ha anat baixant, en benefici majorment del maligne. Per la seguretat dels vostres ordinadors i la vostra pròpia: no utilitzeu Internet Explorer!

A vore si serveix d’alguna cosa el banner que he posat baix a la dreta, que visualitzareu correctament amb Firefox .

[tags]Firefox, Internet Explorer, Seguretat, Navegador[/tags]

Ací teniu una explicació lògica en relació a les conseqüències de les patentes de programari a Europa:
“Entendreu el que això significa quan rebeu la factura.”
Les patents de programari concedirien a les corporacions multinacionals tant un avantatge estratègic respecte a les petites i mitjanes empreses, com una arma potencial contra el programari de codi obert. Aquests efectes s’expliquen més detalladament en altres pàgines d’aquesta web. Menys competència en el mercat sempre té com a conseqüència preus més alts, per això rebríeu literalment “la factura” de les patents de programari. Hauríeu de pagar més pel programari i pels productes que continguin programari, per exemple telèfons mòbils. Naturalment aquesta frase també té un sentit metafòric perquè existeixen d’altres efectes negatius derivats de les patents de programari que ens afectarien a tots.

“Quan algú entri al vostre ordinador, llegeixi els vostre correu electrònic i us robi la clau del vostre compte bancari.”
En aquesta pàgina trobareu més informació sobre els efectes que tenen les patents de programari en la seguretat. Investigadors de la Universitat Tècnica de Berlín van concloure que les patents de programari fomenten el desenvolupament i la difusió massiva de programari insegur.

“Quan el vostre ordinador es bloquegi diàriament.”
L’estabilitat del programari es veu influenciada per les mateixes raons per les quals les patents de programari duen a un programari insegur.

“Quan el correu brossa, l’spam, no s’aturi.”
Actualment ja existeixen algunes patents de tècniques anti-spam. En aquesta pàgina podeu llegir sobre com les grans corporacions tracten d’establir determinades tecnologies com a estàndards industrials, perquè en posseixen patents. No és segur que el programari de codi obert eventualment obtingui l’autorització d’implementar alguna de les idees patentades. Com que grans parts d’internet es basen tècnicament en programari de codi obert, les patents signifiquen un obstacle potencial per a la difusió de tècniques anti-spam.

“Quan pugin els preus i les empreses hagin de plegar.”
Els efectes sobre els preus del programari ja s’han explicat anteriorment. El risc de què algunes empreses hagin de plegar té a veure amb què les grans corporacions treguin del mercat als petits competidors per mitjà del sistema de patents. Les raons d’això s’expliquen en altres pàgines d’aquesta web, per exemple aquí.

“Quan la gent perdi la seva feina.”
Aquesta és indubtablement la conseqüència de què les petites i mitjanes empreses siguin debilitades i en alguns casos tretes del mercat completament.

[tags]Patents Programari, Software Patents, Europe [/tags]