Ja fa molts anys que tinc El Mur com un dels meus àlbums favorits. El vaig descobrir de casualitat, remenant pels antics vinils que tenia a casa dels meus pares. La música, la història, les animacions, l'escenografia, etc. fa que siga molt més que un simple disc conceptual.

No vaig voler llegir cap crítica, ni vore cap video ni comentaris de la gira, que ja feia mesos que s'havia iniciat als EEUU. Ni tan sols m'havia plantejat la idea de que l'espectacle comptara amb l'escenografia completa: el mur, so envolvent, projeccions, titelles gegants, etc. Així que quan vaig entrar al palau d'esports de la comunitat de Madrid i vaig vore un tros de mur a cada costat de l'escenari, vaig sentir una enorme emoció.

No vull caure en el vell discurs de que Waters està vivint d'una obra de fa 30 anys, que és un egocèntric, narcicista, que va suposar el final de Pink Floyd, etc… Per als qui per qüestió d'edat ens ha pillat tard, poder gaudir d'un directe com este és simplement meravellós. I de la resta, hi ha temps per a parlar-ne…

A continuació vos deixe un parell de vídeos que vaig fer al concert, dels dos moments estelars: Another Brick In The Wall (part 2) i el final de The Trial, amb la caiguda del mur. A més, podeu vore la resta de fotos a la galeria del concert.

[ACTUALITZACIÓ, 31/03/2011]: Per als més fanàtics de Pink Floyd, ací vos deixe una traducció de la lletra de The Wall al català que em vaig currar fa uns quants anys

Així que vaig acceptar encantat i em vaig afegir a lequip de L'Almàssera, un magazine setmanal presentat i dirigit per Gràcia Jiménez, que aleshores encetava la seua tercera temporada en antena. Tot un prodigi si tenim en compte que es tracta d'un programa totalment amateur, però que compta amb la col·laboració de molta gent que el fa possible.

Ma mare i jo als micros de ràdio Sant Vicent

Des de la meua xicoteta secció el que intentem és donar a conèixer un poc més als grups i cantants que utilitzen la nostra llengua per a expresar-se, i que cada vegada en son més. No és una tasca fàcil, degut sobretot a la falta de suport institucional. Per això, des d'este raconet, intentem afegir el nostre granet de sorra.

Així que si tens un grup, o cantes en català, i t'agradaria sonar a Ràdio Sant Vicent, sols t'has de posar en contacte amb mi.

El programa s'emet cada dilluns de 20:00 a 21:30 a la 95.2 de l'FM. Però si les ones no vos arriben, ho podeu escoltar per internet a la pàgina web. I si l'horari no vos ve bé, també podeu subscriure-vos al podcast del programa i escoltar totes les emisions en qualsevol moment.

QUEEN + Paul Rodgers (2008)

Ens deixa així un dels músics més prolífics i imaginatius dels darreres 50 anys. Les seves composicions als teclats i sintetitzadors van crear escola i encara hui son admirades. I a mi, personalment, m’encanten.

S’esvaeix doncs la possibilitat de veure’ls als quatre junts de nou. I tal volta siga millor aixina… En qualsevol cas, bon viatge!

[tags]Richard Wright[/tags]

• Single 7″ NO-ONE BUT YOU picture disc

• Single 7″ LET ME LIVE picture disc

• Single 7″ TIME de FREDDIE MERCURY amb la caràtula SIGNADA

[tags]QUEEN, single, FREDDIE MERCURY[/tags]

Vam arribar (Gomis, Aurora i jo) el divendres sobre les 19:30, després d’agafar dos vols. Això ens va fer perdre’ns les actuacions d’AIRBOURNE i GOTTHARD, i m’apetia especialment veure als segons. Vam acampar molt prop del recinte de concerts (i vam tenir molta sort, perquè la segona zona d’acampada estava com a 30 minuts a peu) i a un lloc prou bo, sobre una herba prou espessa.

Quan vam entrar al festival estava tocant GAMMA RAY i va començar el bon rotllet, amb cervessetes, gent de tota mena i bona música. Després les actuacions de MINISTRY (pura tralla) i HELLOWEEN, que també tenia ganes d’escoltar-los.

I per fi el plat fort del divendres: JUDAS PRIEST. No és que siga jo un gran seguidors d’ells, però reconec que un directe seu és un espectacle digne de contemplar. La posta en escena era molt bona, i Rob Halford va estar a l’alçada. Finalment SLAYER van tancar la nit del divendres.

El dissabte, després d’haver fet cura amb una sesta a un parc del centre de Bilbao i un bon dinar de pintxos ens vam preparar per al seguit d’actuacions que venien.

Primer els meus benvolguts TESLA, que fa poc van recuperar al cantant original i, tot i el retràs en l’actuació i el poc que va durar, ens va deixar a tots un bon sabor de boca i un poc de hard rock després de tant de trash i heavy va venir molt bé.

Després, al mateix escenari, EUROPE. Els suecs eren també una banda a qui tenia ganes, i no ens va defraudar gens ni mica. Van demostrar estar en plena forma i la veu de Jonhy Tempest ens va fer vibrar a tots a un apoteòsic final amb (com no) “The Final Countdown”.

Havent sopat vam veure mitja actuació de DIO, que m’havera agradat disfrutar més. Va fer un repàs sensacional a tota la seua carrera, on no van faltar clàssics de Black Sabbath i Rainbow. “Man On The Silver Mountain” va posar el punt i final a la seua actuació.

I després d’això, mentre una minoria se’n va anar a l’escenari 2 a veure a BLIND GUARDIAN, la immensa majoria es va quedar a l’escenari 1 agafant lloc per a la propera actuació. I és que ningú volia perdre’s el show que estaven a punt d’oferir-nos ells, uns dels més clàssics: KISS. No m’enganyaria molt si diguera que més de la meitat de la gent que va anar ho van fer sols per ells. Vam agafar un bon lloc a la part dreta de l’escenari, en un punt un poc més elevat que la resta, des d’on es podia vore l’escenari a peu pla i una de les pantalles gegants just davant.

La crònica d’aquest concert la podem dividir en dues parts: part show i part musical. La part show, sens dubte, va ser espectacular. Quasi no donàvem abast a assaborir tot el que estàvem veient. Des de plataformes per a tocar en llocs com el pont davanter de llums o la torre de so, a focs artificials, flames, fum, molta llum, molt de color i molt d’espectacle. Va ser un concert que tots els que vam estar allí tardarem en oblidar.

Però la segona part, la musical, no va ser tan bona com la part visual. Les cabriolades i efectes visuals els permetien omplir espais ben buits de contingut. Els solos que cadascú van fer eren prou fluixos (sobretot el de Thayer), excepte el d’Eric Singer, que a més de tocar la bateria com ningú, canta com els àngels. La gent no semblava molt animada fins que a la recta final van començar amb alguns clàssics com “Rock’n'roll All Nite”, “Love Gun” o “Detroit Rock City”. Un poc fluixos musicalment parlant la veritat. Ah! I la sorpresa de la nit, la incorporació de “I Was Made For Loving You”, un tema prou polèmic entre els fans.

En fi, una vegada passat tot, i després d’analitzar-ho tot amb detall, puc dir que ha sigut el festival més impressionant que he vist, no tant per la gentada (no més de 30.000 persones es comenta), sinó pels grups, i haver vist a KISS… val la pena tot l’esforç.

A la galeria hi ha penjades les fotos. Més endavant penjaré uns quants vídeos. Enjoy it!

ACTUALITZACIÓ[25/06/08]: Martin m’ha enviat una foto que ens vam fer a la festa de disfresses de la ressidència, a Suècia. No us ho perdeu xD

 
[tags]Kobetasonik, Bilbao, 2008, KISS, Judas Priest[/tags]

[tags]Kobetasonik Festival, Bilbao, Heavy, KISS, Judas Priest[/tags]

El Viña-Rock 2008 ha sigut el lloc on més gent junta he vist en ma vida. La concentració de cotxes, tendes de campanya i gent era descomunal. I és que setanta mil persones no és cap broma. A les hores punta de concerts (les 12 de la nit) era pràcticament impossible moure’s, si no t’espentava el corrent.

M’ho he passat genial, he disfrutat de moltes coses, he vist grups que, encara que clàssics del rock estatal, no havia vist mai. En definitiva, per a repetir.

L’únic que es va espatllar va ser el pobre Focus de Vicent, que es coneix que no duia bé la ressaca, i va decidir no moure. Li desitgem una ràpida recuperació.

A la galeria hi ha algunes fotos.

[tags]Viña-Rock 2008, Villarobledo, Festival, Música[/tags]

[tags]Agenda de concerts, Concerts, Google Calendar[/tags]

Digue’m maniàtic, però és curiós, si més no.

[tags]Last.fm[/tags]