L’excusa, com dic, és parlar sobre un documental anomenat HOME (llar, en anglés), que preten ser una veu d’alerta i de conciència sobre els problemes climàtics i l’esgotament de recursos naturals. Com que me l’havien recomanat diverses persones, em vaig decidir a dedicar-li una hora i mitja de la meua vida. I realment va valer la pena.

El vídeo fa un recorregut sobre la història del planeta Terra, explicant tot el que s’ha format, com s’ha format, per què, i en quant de temps. D’aquesta manera dona a l’espectador una visió del que ha costat de fer tot el que hem tingut, fins fa a penes 50 anys. I no em referisc a carreteres, edificis, ciutats, etc, sino a recursos naturals. El llarg procés que ha fet possible la vida, que ens ha donat un entorn tan peculiar i òptim i que ara, malauradament, semblem abocats a destruïr.

Després d’aquesta introducció, comença a analitzar totes les accions que l’ésser humà ha dut a terme durant els últims 50 anys, i que estan esgotant totes les existències del planeta a una velocitat de vertígen. A més, lliga l’aspecte de l’esgotament de recursos naturals amb les desigualtats entre el primer i el tercer món que, com sabreu, els països més rics en recursos naturals son els més pobres en nivell de vida.

Tants boscos destruïts, tants aqüífers assecats, tantes geleres esgotades, els pols fonent-se, etc… He de reconèixer que a un cert punt del documental vaig començar a sentir vertadera por. Por perquè les conseqüències son ja ben visibles, i ho seran encara més a curt termini. No se quina veracitat li hem de donar a estes proves, però segons s’esmenta, disposem de només 10 anys per a invertir el procés de destrucció massiva que hem iniciat contra la nostra propia llar, la de tots, el planeta.

Tanmateix, el vídeo no vol acabar donant la única idea de que està tot venut. Vol fer una crida massiva, multitudinària, a tota la humanitat, per a que treballem junts i solucionem, d’una vegada, els majors problemes que tenim, com son la fam i l’esgotament dels recursos naturals. Les iniciatives son moltes, de molta gent i de tot arreu. I funcionen. I per això, és precís que tots, TOTS, posem de la nostra part per a que el món que deixem als qui venen darrere siga un lloc habitable i amb futur.

I què puc fer jo per a acabar amb la fam o per aturar el canvi climàtic? Doncs pots fer centenars, fins i tot milers de coses. Comença amb tu mateix, amb el teu dia a dia. Analitza detalladament cadascuna de les teues activitats, i trobaràs punts on pots millorar, en major o menor mesura. No hi ha prou amb reciclar el vidre i controlar el consum d’aigua. S’ha d’actuar molt més.

Com a guia, intentaré escriure una llista d’accions que poden servir per a aportar el nostre granet de sorra. Podeu contribuir a engrossar aquesta llista tant com puguem:

• Recicla plàstic/vidre/metall. Potser ja ho fas, contínua fent-ho. No només valdrà per a enriquir les empreses que viuen del reciclatge, sino que ajudaràs al medi ambient.
• Fes un ús racional de l’aigua.
• Utilitza el transport públic, o encara millor, la bicicleta. Quasi tots nosaltres vivim en un entorn urbà on aproximadament el 70% dels nostres desplaçaments no superen els 5km. Això és una distància més que assequible per a fer-la en bicicleta. És ecològic, econòmic, saludable, i t’evita embussos, retencions, etc.
• No utilitzes bosses de plàstic. Quan vages al supermercat, emporta’t bosses de paper, carros de compra, o qualsevol altre mètode que siga reutilitzable.
• Compra verdures, ous, peix, etc. provinent del cultiu ecològic. L’ús de pesticides i altres productes químics es altament nociu per al medi ambient.
• Redueix el teu consum de carn. Sabies que més del 50% de la producció agrícola mundial es destina a fer pinso per als animals? Sí, eixos animals que crien en granges massives i dels quals després tu te’n menjes la carn. Si reduim el consum de carn, es reduiran les granges d’animals, i amb els productes que s’utilitzen per a alimentar a eixos animals podem donar de menjar a molta gent.
• …

Hem de fer que aquesta llista no pare de crèixer. Tothom ha de ser conscient del que ens estem jugant. No sigues egoísta, actúa!

Recomane de tot cor que vegeu el documental HOME, ho podeu fer directament al YouTUBE, o el podeu baixar en aquesta adreça.

Si després de vore el documental no sentiu la necessitat, encara que siga mínima, de canviar alguns dels vostres hàbits, és que no sou dignes de pertànyer a la raça humana, ho dic de tot cor.

 Technorati Tags: HOME, documental, canvi climàtic, recursos naturals

Fa uns dies que he començat a jugar amb l’SDK d’Android. El fet que siga una plataforma oberta i que ens proporcionen documentació crec que ha sigut la millor aposta que han pogut fer. Ja hi ha diversos llocs on s’ofereixen aplicacions gratuites, amb el codi inclòs.

He creat un petit projecte a Google Code on he penjat les aplicacionetes que he fet. De moment hi ha poc, sols una simple llista de contactes i dos aplicacions que he trobat i he adaptat a l’última versió del SDK: un client de nótame i un lector RSS.

No cal dir que qualsevol aportació serà benvinguda .

 Technorati Tags: ANDROID, Google, Google Code

 Technorati Tags: InfoTV, Televisió, Valencià

 Technorati Tags: Dr Martens

 Technorati Tags: Canrestoltes, Carnaval, Callosa d’En Sarrià, Messenger

Però la serra de Bèrnia
com que es al mig ho escoltà
i envià les seus àguiles
a contar-ho ençà i enllà.

Al castell de Guadalest
també ha arribat el revolt
i en saber-ho el Puig Campana
pregona festa major.

La notícia de les noces
als peixos fa trontollar
mentre dofins i gavines
s’ajunten en un abraç.

Una tonyina nerviosa
a Tabarca s’ha acostat
i ja l’illa tremolosa
li ho ha dit a Guardamar

La primera lluna plena
ho ha escampat per Castelló
i les illes Columbretes
estan fen una cançó.

Penyagolosa gelosa
els ha dit als pelegrins
que preparen el seus cants
i que es posen en camí.

Hui la serra d’Espadà
li ha preguntat al Garbí:
“Tu que estàs prop de València,
Saps qui faran de padrins?”.

La serra de les Agulles
fa sonar el seus penyals
mentre toca la dolçaina
la muntanyeta dels Sants.

La murta i el Sant Sofí
en veu baixa han comentat:
“L’Aitana, poca vergonya,
el Montcabrer s’ha deixat”.

El Benicadell altiu
al Montduber li ha xerrat:
“La serra de Mariola
fa dies que està plorant”

El Montcabrer generós
a tots els ha fet callar:
“jo faré de testimoni
i enhorabona al Penyal”

La font Roja raja alegre
canta l’aigua del pou Clar
i les runes de Montesa
al Caroig han informat:

“Dalt l’ermita de Santa Ana
la boda es celebrarà.
Segaria serà padrina
i el Maigmó padrí formal”.

En sentir tan gran desori
l’Aitana s’ha vergonyit
i a dalt de la Carrasqueta
ballen un valset els pins.

Somriu també Mariola
i oblidant-se del seu plor
diu que li durà a la núvia
una corona de flors.

La mar promet estar quieta
les ones aplaudiran
i hui a la mediterrània
serà nit de festa gran.

- Paco Muñoz -

Westport, Irlanda.

As the freetown was forming the Danish government proclaimed it a social experiment and let it be. The property situation in the freetown has become complementary to the saturated urban real estate market of Copenhaguen. The Danish state formally owns the land but has de facto acknowledged Christianias collective rights of use, with various degrees of acceptance or controvercy over the years.

People living in Christiania, the christianites, have chosen their own form of governance, a consensus democracy. In the absence of delegated authority it is necessary that the people who agree on a common decision are enough to actually carry it out themselves. You have to be capable to act without in-fighting between a majority and substantial minority. Tough decisions have had to be made in this form over the years, trouble with hard drugs, gangsters and varying tolerance from Danish governments and Copenhaguen authorities were abound ever since the beginning.

Due to the peculiar property situation it was from the start decided that housing could not be traded, nor capitalised. The christianites did not want to risk being gentrified out of their freetown. Whenever someone who either lived in an old barracks or who built their own little house moves out or dies, the local area decides who can move in.

Article by Ole Fabrik, from Christiania Ugespejlet num. 36

 Technorati Tags: Christiania, Copenhaguen

Més informació ací. Via VilaWeb.

 Technorati Tags: holofonia, sons, 3D

Però son també dies de nervis, curiositat i ganes de saber el que ens espera, que de bon segur serà genial. Ja està tot llest, sols falta que arribe l’hora.

No penseu que m’oblidaré de vosaltres, tindreu notícies meues molt a sovint, no patiu. Potser més notícies de les que voldríeu, jeje.

Vos trobaré a faltar.