M'agradaria compartir unes quantes reflexions arran del comunicat d'ETA d'ahir.

En primer lloc, l'anunci d'abandonar la violència hauria de ser motiu d'alleujament i alegria per a tots, sense excepció. Suposa passar a viure en una situació de “normalitat”, sense entrebancs injustos i injustificables com atemptats, extorsions, escortes, etc. I els primers que s'haurien d'alegrar son les víctimes, que tot i el legítim escepticisme que els puga provocar, deurien d'alegrar-se sols pel fet que ningú més torne a passar el que ells han passat. En este sentit trobem dos actituds molt diferenciades entre les víctimes. Per un costat tenim la postura “oficial” de l'AVT, de marcada parcialitat i tendència propera a la dreta espanyolista, intentant llevar-li tota la importància a la notícia. I per un altre costat tenim actituds com la de Rosa Lluch, filla de l'assasinat per ETA Ernest Lluch, que amb molta lucidesa afirma que les víctimes "no han de tenir cap paper en el procés de pau perquè sense el cap fred no es poden prendre decisions". Amb tot, no hi ha que oblidar a cap de les víctimes a mans de la banda, i otorgar-los el màxim reconeixement.

En segon lloc, la decisió d'ETA ve motivada per la seua debilitat, causada entre altres coses (com l'eficàcia policial), per la falta de “popularitat” i l'aposta ferma per les vies democràtiques que ha fet l'esquerra abertzale en els últims anys. I és que el poble basc ja estava molt cansat d'ETA. No hi ha que oblidar que bona part de la població, durant molt de temps, ha simpatitzat d'alguna o altra forma amb la banda, encara que haja sigut de portes endins. I qui conega Euskadi més enllà del que conten els mitjans de comunicació sabrà que açò és veritat.

Ara, per fi, el poble basc s'ha alliberat d'un pes que li impedia fer el seu camí. Ha resultat del tot contraproduent l'estratègia violenta i no ha servit per a res. Sense ETA, l'esquerra abertzale guanyarà credibilitat, i obrirà la porta a que el poble puga parlar democràticament i decidir sobre el seu futur.

I finalment, ara la pilota està al terrat dels estats espanyol i francès. S'ha d'assumir el nou escenari i actuar en conseqüència. És l'hora de passar a l'acció. No s'espera (de moment) cap pas més per part d'ETA, així que l'estat espanyol deuria prendre algunes mesures. Començant per l'alliberament de presos polítics (i quan dic presos polítics em referisc, concretament, a Arnaldo Otegi), i seguint amb l'acostament de presos a EH.

I per a què parlar del tractament mediàtic que ha tingut a la premsa de la dreta espanyola (curiosament, molt diferent del que n'ha fet la premsa dretana d'Euskadi). Aquells que bramaven fa temps “España roja antes que rota” ben bé podrien dir ara “España con ETA antes que rota”. Fet que mostra el gruix democràtic dels nacionalistes espanyols: el d'un paper de fumar.

2.- FEU DEL VOSTRE WEB UN CARTELL ELECTORAL. Els carrers estan plens de cartells electorals, però moltes persones no es veuen representades en ells: l'intermediació va fer que la política siga cada vegada més llunyana al ciutadà. Per a reparar aquest dèficit democràtic, proposem que tothom que així ho desitge puga convertir el seu blog, web, mur o twitter en un “cartell electoral” del moviment. Si voleu donar suport a la iniciativa, convertiu el vostre lloc d'Internet en un cartell electoral abans de les 24 hores del proper 20 de maig, amb el logotip de #nolesvotes o de les plataformes amb les que simpatitzeu, i el text “ni PP, ni PSOE, ni CiU”.

3.- COL·LABORACIÓ DISTRIBUÏDA. Us convidem a copiar este text i construir pàgines d'enllaços que referencien tots els llocs que donen suport a la iniciativa. De la mateixa forma, convidem als demés col·lectius que comparteixen la nostra proposta a que duguen a terme accions similars. La força de la xarxa resideix en la distribució i col·laboració entre els seus nodes.

4.- TU ETS L'ALTAVEU. Tan important és la xarxa com el carrer: no et limites a actuar a Internet. Aixeca't i explica-ho a tots els teus coneguts, especialment a aquells més vulnerables a la propaganda dels mitjans de comunicació massius.

5.- ACCIÓ. No et quedes a casa el diumenge 22. Surt al carrer i exerceix el teu dret al vot. No votes a qui, actuant obertament en contra de la voluntat i interessos dels ciutadans, han convertit la democràcia en una ganyota de sí mateixa. Per la participació democràtica activa: ni PP, ni PSOE ni CiU.

#nolesvotes

Més informació

Manifest de #Nolesvotes | http://www.nolesvotes.com/
Wiki col·laboratiu #nolesvotes | http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Portada
Twitter #nolesvotes | http://twitter.com/#!/search/nolesvotes
Facebook #nolesvotes | http://goo.gl/4Nmj1
Material gràfic #nolesvotes | http://goo.gl/dbGAb

Fa dies que li pegue voltes, intentant formar-me una idea més o menys racional del que està succeint a Libia, sobretot, arran de la decisió de l'ONU de clavar-se pel mig. I la conclusió a la que he arribat, em preocupa. M'explique.

1. Els ciutadans de Libia protesten enèrgica i pacíficament contra Gadafi i demanen un canvi de govern i una (suposada) democràcia.
2. Gadafi s'acollona, veient el que ha passat a Tunísia i Egipte, i s'encabota en que això no passarà allí, així que comença a massacrar a la població.
3. La comunitat internacional s'ho mira des de fora, condemnant molt tímidament els atacs de Gadafi contra el seu poble.
4. Quan veuen que la revolta està a punt de ser reprimida completament, és quan decideixen actuar i donar suport als opositors a Gadafi.

I la meua conclusió és: ja podrien haver intervingut abans! Enteneu el que vull dir? Estic justificant una intervenció militar, on moriran segur molts civils inocents. Sincerament ho pense, i em preocupa. M'estaré fent major?

*Imatge del post extreta del bloc de JRMora.

Sembla que la iniciativa #nolesvotes comença a tenir un poc d'efecte real, a jutjar per l'actitud que estan tenint alguns sobre aquesta qüestió, sobretot al PSOE.

Perquè al PP tota esta campanya li la sua li importa ben poc. Es saben guanyadors sobrats de les properes eleccions. A part de comptar amb el vot dels seus incondicionals dretans (que no els donarien l'esquena ni que els cremaren la casa), es faran amb el vot dels qui castigaran al PSOE per la seua nefasta gestió, i, a més, amb el vot d'aquells que saben que el PSOE no guanyarà, i volen que el seu cavall siga guanyador (actitud que no entendré mai, però allà cadascú…) . Així que quatre gats fent una campanya a Internet no els suposa cap molèstia.

En canvi, al PSOE sí que els poden fer un poc de mal. Sincerament no crec que la campanya #nolesvotes vaja a tenir tant d'èxit com per a suposar la debacle dels socialistes, això està clar, però si damunt de que es saben perdedors, encara hi ha algú que els intenta arrapar vots, doncs pitjor.

I proves de que estan neguitosos en trobarem tots els dies, però ací vos deixe un parell que no tenen desperdici:

• Un personatge proper al PSOE manipula la wiki de #nolesvotes per a intentar polititzar el moviment. Lamentable… Podeu llegir l'apunt al bloc de Ricardo Galli.
• El secretari general de les joventuts socialistes de Badajoz menteix i desinforma deliberadament sobre el moviment #nolesvotes. Ací teniu el video, no te desperdici.

Cada dia es desacrediten i van perdent el poc que els queda de dignitat. Algú encara no te prou raons per a no votar-los?

Finalment han convençut al PP. No sabem què li hauran oferit en realitat. Però tots sabem que el PP no és precisament el més ferm defensor de les garanties i els drets a la xarxa. Alguns diuen que no volen estar a males amb EEUU, ara que estan a punt d'entrar a La Moncloa. I no és d'extranyar, doncs ha sigut EEUU qui pràcticament ha redactat el contingut de la llei.

El procés democràtic que està seguint l'aprovació d'esta llei deu ser si fa no fa com els de la Xina, de qui tant ens hem queixat de la seua falta de transparència i censura en Internet (ara ja no ens queixem tant perquè son amiguets nostres i fem negocis, igual que el Marroc). I això demostra una vegada més en quina classe de democràcia farsa vivim inmersos. Ens fan creure que el poble és sobirà. I l'únic que podem decidir és quin collar li posem al mateix gos de sempre. En bona mesura gràcies a la nefasta llei electoral que tant beneficia al PPSOE.

Ara parlem del contingut real de la llei. Se'ns està repetint fins a la sacietat que durant el procés de tancament de pàgines web hi haurà garanties judicials. Algú va dir que una mentida repetida un milió de vegades es transforma en realitat. I no veig millor exemple que este. I per a que ho jutgeu vosaltres mateixos, ací teniu un extracte de la llei:

"La sección podrá adoptar las medidas para que se interrumpa la prestación de un 
servicio de la sociedad de la información que vulnere derechos de propiedad 
intelectual o para retirar los contenidos que vulneren los citados derechos siempre 
que el prestador, directa o indirectamente, actúe con ánimo de lucro o haya causado o sea susceptible de causar un daño patrimonial"

Como t'has quedat?? Que no vos enganyen. Un jutge NO DECIDIRÀ si el tancament d'una web és just o no. La comissió li plantejarà el tancament a un jutge, que en 4 dies, i sense temps per a estudiar-ho, firmarà un paper. Fins ara creiem que en este sistema els jutges decidíen i les forces policials executaven. Doncs no, ara és al revés: el govern decideix i els jutges executen. Visca la separació de poders!

Per últim, vos demane que no sigueu tan ingenus de pensar que els qui estem en contra d'esta llei, ho estem perquè ja no podrem descarregar-nos música i pel·lícules d'Internet. Els que realment estem en contra no som uns ciberpirates feixistes delinqüents terroristes del todo-gratis. És impossible posar-li portes al camp, i la difusió de la cultura a través de la xarxa mai es podrà controlar. El que realment ens preocupa és, en termes generals:

1. Que es salte tan a la torera el sistema democràtic que tenim només per a que el lobby de l'indústria cultural puga seguir treient beneficis d'un model de negoci ancorat en el passat.
2. Que s'hagen llevat del mig als jutges simplement perquè les sentències que venien dictant des de fa 4 o 5 anys no eren afins als seus interessos. És a dir: no m'agrada com els jutges estan aplicant la llei, així que me'ls carregue.
3. Que lla llei està redactada de forma tan ambigua, que encara que ens diguen que no s'anirà contra l'usuari, i que sols es volen tancar 200 webs, no ens ho podem creure. Esta llei podria utilitzar-se perfectament com a instrument de censura a la xarxa, i això sí que ens preocupa. Com a eixemple, vos convide a que llegiu aquest post.

En fi, que la xarxa és l'únic reducte on hi ha relativa llibertat encara hui en dia, i com tots sabem, això els amos del sistema no ho poden permetre. Se l'aniran carregant poc a poc, i açò és només un xicotet pas. Temps al temps…

Li ha faltat temps a la caverna espanyolista (i no tant espanyolista) per a posar el crit al cel denunciant tan irresponsable proposta. Argumentant la despesa que suposa, en temps de crisi, pagar els traductors de les sessions. Han conseguit fer creure que la notícia és que s'han de pagar traductors al senat, però no que es poden utilitzar totes les llengües. I molts s'han afegit a aquest argument per a mostrar-se en contra també d'aquesta mesura. Però ben bé deuríem saber tots que el motiu de tan gran rebuig no és precisament econòmic.

I és la por que tenen alguns, la fòbia, el terror, a que esta mesura puga suposar un atac frontal a la llengua castellana, i a l'hegemonia d'una Espanya basada en un model imposat fa 72 anys. El que esta mesura suposa és simplement un reflexe d'una veritat innegable: Espanya és un estat plurinacional, pluricultural, i plurilingüístic. I això alguns no s'ho volen ni imaginar.

Si tenim en compte que el senat és una cambra de representació territorial, la possibilitat de poder parlar en català, basc o gallec no és ni més ni menys que un símptoma de normalitat democràtica. És un símbol, un gest, que farà que molta més gent es senta identificada en la cambra. Una mesura que uneix el centre de la vida política amb les nacionalitats històriques. I en política, els gestos son molt importants.

És ridícul defensar l'argument de que es tracta d'una despesa innecessària en els temps que corren. El cost de traducció de les sessions s'ha pressupostat en 350.000€ a l'any (i no 40 milions com algunes han volgut fer-nos creure). Això suposa menys d'un 1% del pressupost total destinat al senat, que a més no ha hagut d'incrementar la seua partida per a sufragar tan gran despesa. Es a dir: els 350.000€ no suposen cap despesa adicional. Si l'excusa és l'austeritat pressupostària, estic segur de que trobaríem centenars de casos d'on es podría retallar*, enlloc d'anul·lar una mesura que pot fer que els catalanoparlants ens sentim un poc més identificats en un òrgan de l'estat espanyol.

I els espanyols som els més moderns. Volem que els nostres joves aprenguen idiomes. Però no deixem que el basc, gallec i català tinguen cap visibilitat fora dels seus territoris. Entrem en còlera quan el parlament europeu decideix que la redacció de les lleis serà únicament en anglés, francés i alemany. Però no permetem que els nostres senadors bascos s'expresen en la seua llengua.

El senyor Carod-Rovira pot haver dit moltes bestieses durant la seua carrera política. Però també ha dit moltes veritats. I una d'elles és que Espanya ha d'eixir de l'armari. En el sentit de que ha d'acceptar la seua natura plurinacional i plurilingüística. La riquesa cultural no és res del que en hàguem d'avergonyir, més bé al contrari. Fins que eixe dia no arribe, com pretenen que sentim simpatía cap a Madrid?

*Podríem retallar de:

• 6.000 milions d'euros anuals per a l'esglèsia catòlica.
• 55 cotxes oficials, amb 55 xòfers, per als 55 cosellers de la comunitat Madrid.
• Assessors, secretaris i subsecretaris d'organismes de dubtosa finalitat.
• Actes institucionals innecessaris (desfilades militars, inauguracions d'obres,..)
• I un llarg etcétera…

Si no s'ha aprovat, ha sigut, parlant en plata, perquè el PSOE no li ha pogut oferir res suficientment bo a canvi a CIU i el PNV. Encara que ho disfressen dient que no els semblava bé la llei, i la prova està en que han estat negociant fins a última hora.

I tampoc caigueu en l'error de pensar que el PP s'ha alçat en defensa de les llibertats en la xarxa i a favor dels internautes. Si ha votat contra la Llei Sinde, ha sigut per pur interés partidista. Si haguéren estat en el govern, probablement hauríen plantejat una llei igual, si no pitjor. De fet ja han dit que ells tenen la seua pròpia proposta alternativa.

Al cap i a la fi, son els lobbies de la indústria cultural americana els que tenen el poder, i els qui presionen per a que lleis d'aquest tipus s'aproven arreu del món. Ja feia temps que ho sospitàvem, i s'ha demostrat amb els cables de Wikileaks. Tant és quin partit governe. Tornaran a intentar-ho, que no ens càpiga el menor dubte.

Un capítol a part es mereix el tema de per què ha hagut tanta movilització amb aquest tema, i amb questions com la reforma laboral, de les pensions, de l'edat de jubilació, etc… no tenen el mateix ressó. Jo pense que és perquè és molt més còmode en este cas, poder protestar des de casa a través de twitter, que anar a la porta del congrés un dimarts a les 9 de la nit.

Reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi…

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, on la informació flueix de manera lliure, sense cap mena de discriminació en funció d’origen, destí, protocol o contingut.
2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada gairebé inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’actual estat de la xarxa.
3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems fins ara desconeguts.
4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb que compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no es pot posar en risc sota cap concepte.
5. Que per a possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense esdevenir “duaneres” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts pel damunt d’altres.
6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de gestionar de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda en la inversió en xarxes.
8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades en arribar a acords comercials pels quals es privilegia o degrada el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per gestionar-la d’acord amb els seus interessos, i cal evitar aquesta pretensió; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels que la fan servir, i no dels que la proveeixen.
10. Que la resposta davant aquesta amenaça per la xarxa no pot ser la manca d’acció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals de la ciutadania i la capacitat de les empreses per a competir en igualtat de condicions.
11. Que és necessari i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet per al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indiscutible la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que tenen poc a veure amb ella.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita cap mena de debat: la ciutadania i les empreses tenen dret a que el trànsit de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o endarrerit en funció del tipus de contingut, del protocol o l’aplicació que es faci servir, de l’origen o destí de la comunicació ni de cap altra consideració aliena a la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota manament judicial podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben en mig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu sistema productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat de la seva ciutadania. La Xarxa Neutral és cabdal a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innumerables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà tots els sectors i totes les empreses del nostre país, fet que converteix Internet en un factor clau pel nostre actual i futur desenvolupament econòmic i social, determinat en gran mesura pel nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

L’excusa, com dic, és parlar sobre un documental anomenat HOME (llar, en anglés), que preten ser una veu d’alerta i de conciència sobre els problemes climàtics i l’esgotament de recursos naturals. Com que me l’havien recomanat diverses persones, em vaig decidir a dedicar-li una hora i mitja de la meua vida. I realment va valer la pena.

El vídeo fa un recorregut sobre la història del planeta Terra, explicant tot el que s’ha format, com s’ha format, per què, i en quant de temps. D’aquesta manera dona a l’espectador una visió del que ha costat de fer tot el que hem tingut, fins fa a penes 50 anys. I no em referisc a carreteres, edificis, ciutats, etc, sino a recursos naturals. El llarg procés que ha fet possible la vida, que ens ha donat un entorn tan peculiar i òptim i que ara, malauradament, semblem abocats a destruïr.

Després d’aquesta introducció, comença a analitzar totes les accions que l’ésser humà ha dut a terme durant els últims 50 anys, i que estan esgotant totes les existències del planeta a una velocitat de vertígen. A més, lliga l’aspecte de l’esgotament de recursos naturals amb les desigualtats entre el primer i el tercer món que, com sabreu, els països més rics en recursos naturals son els més pobres en nivell de vida.

Tants boscos destruïts, tants aqüífers assecats, tantes geleres esgotades, els pols fonent-se, etc… He de reconèixer que a un cert punt del documental vaig començar a sentir vertadera por. Por perquè les conseqüències son ja ben visibles, i ho seran encara més a curt termini. No se quina veracitat li hem de donar a estes proves, però segons s’esmenta, disposem de només 10 anys per a invertir el procés de destrucció massiva que hem iniciat contra la nostra propia llar, la de tots, el planeta.

Tanmateix, el vídeo no vol acabar donant la única idea de que està tot venut. Vol fer una crida massiva, multitudinària, a tota la humanitat, per a que treballem junts i solucionem, d’una vegada, els majors problemes que tenim, com son la fam i l’esgotament dels recursos naturals. Les iniciatives son moltes, de molta gent i de tot arreu. I funcionen. I per això, és precís que tots, TOTS, posem de la nostra part per a que el món que deixem als qui venen darrere siga un lloc habitable i amb futur.

I què puc fer jo per a acabar amb la fam o per aturar el canvi climàtic? Doncs pots fer centenars, fins i tot milers de coses. Comença amb tu mateix, amb el teu dia a dia. Analitza detalladament cadascuna de les teues activitats, i trobaràs punts on pots millorar, en major o menor mesura. No hi ha prou amb reciclar el vidre i controlar el consum d’aigua. S’ha d’actuar molt més.

Com a guia, intentaré escriure una llista d’accions que poden servir per a aportar el nostre granet de sorra. Podeu contribuir a engrossar aquesta llista tant com puguem:

• Recicla plàstic/vidre/metall. Potser ja ho fas, contínua fent-ho. No només valdrà per a enriquir les empreses que viuen del reciclatge, sino que ajudaràs al medi ambient.
• Fes un ús racional de l’aigua.
• Utilitza el transport públic, o encara millor, la bicicleta. Quasi tots nosaltres vivim en un entorn urbà on aproximadament el 70% dels nostres desplaçaments no superen els 5km. Això és una distància més que assequible per a fer-la en bicicleta. És ecològic, econòmic, saludable, i t’evita embussos, retencions, etc.
• No utilitzes bosses de plàstic. Quan vages al supermercat, emporta’t bosses de paper, carros de compra, o qualsevol altre mètode que siga reutilitzable.
• Compra verdures, ous, peix, etc. provinent del cultiu ecològic. L’ús de pesticides i altres productes químics es altament nociu per al medi ambient.
• Redueix el teu consum de carn. Sabies que més del 50% de la producció agrícola mundial es destina a fer pinso per als animals? Sí, eixos animals que crien en granges massives i dels quals després tu te’n menjes la carn. Si reduim el consum de carn, es reduiran les granges d’animals, i amb els productes que s’utilitzen per a alimentar a eixos animals podem donar de menjar a molta gent.
• …

Hem de fer que aquesta llista no pare de crèixer. Tothom ha de ser conscient del que ens estem jugant. No sigues egoísta, actúa!

Recomane de tot cor que vegeu el documental HOME, ho podeu fer directament al YouTUBE, o el podeu baixar en aquesta adreça.

Si després de vore el documental no sentiu la necessitat, encara que siga mínima, de canviar alguns dels vostres hàbits, és que no sou dignes de pertànyer a la raça humana, ho dic de tot cor.

[tags]HOME, documental, canvi climàtic, recursos naturals[/tags]

La notícia completa.

Web de la plataforma SOSteleferico. Enhorabona per tota la feina que han fet.

Via menéame.

[tags]Sierra Nevada, Granada, Telefèric, SOSteleferico[/tags]