Sociopolítica

Tot plegat està arribant a un punt, que no se si acabarà petant i esguitant-nos a tots de merda i sang.

Una entidad islámica pide el fin de los Moros y Cristianos

Crec que això ja és pixar un poc fora de test. Val que les guerres no hi hauria que cel·lebrar-les, sino condemnar-les, però trobe que no és una festa ni humiliant ni poc respectuosa, simplement descriu uns fets històrics amb més o menys encert. Però clar, fes-los-ho entendre, a una gent tan reprimida que a la mínima provocació et salten al coll. (Això que acabe de dir està lleig, és una generalització, i com a tal, errònia segurament, però és el que inspiren els seus actes).

En fi, jo per si de cas, aquest cap de setmana me’n vaig a Montesa, que fan Moros i Cristians, no vaja a ser l’última oportunitat que tinga…

[tags]Moros i Cristians, Islam, Tolerància[/tags]

Hui m’he llevat amb una notícia un tant desalentadora, no diré tràgica, perquè no crec que siga tan trascendent (almenys per a mi), però sí un tant decepcionant. El partit de centre-dreta ha guanyat les eleccions de Suècia, després de 12 anys de govern social-demòcrata.

El primer que m’ha vingut al cap ha sigut la beca Erasmus que vull demanar per a l’any que ve precisament a Suècia. Per tot el que he vist i llegit és un país que em sembla molt atractiu, civilitzat i amb un nivell de vida dels més alts del món. Un país on els policíes passetjen sense armes, on els ministres no necessiten escolta,… i on l’administració semblava tenir molt bones idees, com l’implantació de programari lliure a totes les competències administratives a partir del 2008. I una altra cosa sorprenent, a Suècia no hi ha idioma oficial. Tothom parla suec, i simplement no els cal. Així i tot, la gent de menys de 60 anys parla quasi tota anglés també.

Però aquesta notícia també m’ha fet pensar en altres coses. Sembla que el que ha fet resorgir la dreta ha sigut el notable increment de l’immigració (musulmana, sobre tot) dels darrers anys. Jo no havia tingut notícia d’aquest fenòmen fins ara. I em sorgeixen reflexions sobre dos afers preocupants: la possible escalada de la dreta motivada per l’immigració, i sobre tot, formar-me jo mateixa una idea sobre com solucionar el problema de l’immigració, que en un principi no hauria de ser cap problema. Però ja no se que pensar…

Ara mateixa el que més em preocupa és la segona qüestió. Des de sempre he cregut que l’immigració és necessària, tant, que ara mateixa l’economia espanyola creix gràcies a ella. L’integració d’altres cultures i la convivència emb sembla quelcom enriquidor i que fomenta les relacions humanes, fent-nos més humans. Però, com tot, hi ha un límit. I crec que aquest límit no deu d’estar molt lluny. Arran dels esdeveniments últims a les illes Canàries, la desproporcionada quantitat de gent que arrisca sa vida per arribar ací… Em fan molta llàstima, perquè creuen que ací tindran un lloc, i potser hi haja un, però cada vegada hi hauran menys, i arribarem a una situació de saturació i tots pagarem les conseqüències.

Però per més que ho intente no se m’ocorre cap forma de solucionar-ho, més enllà de decisions polítiques, de baralles Rajoy-ZP. No és una questió política, és una questió humana. Hauríem de convèncer-los en l’origen, que no val la pena. Però això és impossible, qualsevol alternativa ha de ser millor que la vida als seus països. I què podem fer? Poca cosa.

… y en el camino nos encontramos. No oblidem que un dia vam ser nosaltres els que vam deixar la nostra terra per buscar un lloc millor.

[tags]Suècia, Immigració, Erasmus [/tags]