Ara sí que sí. En quatre dies me’n vaig cap a Suècia. Son dies ara d’acomiadaments, records i bons desitjos. També de certa tristor per abandonar durant un temps aquells que m’envolten i que donen sentit a la vida: familiars, amics, companys,…

 

Però son també dies de nervis, curiositat i ganes de saber el que ens espera, que de bon segur serà genial. Ja està tot llest, sols falta que arribe l’hora.

 

No penseu que m’oblidaré de vosaltres, tindreu notícies meues molt a sovint, no patiu. Potser més notícies de les que voldríeu, jeje.

Vos trobaré a faltar.