M'agradaria compartir unes quantes reflexions arran del comunicat d'ETA d'ahir.

En primer lloc, l'anunci d'abandonar la violència hauria de ser motiu d'alleujament i alegria per a tots, sense excepció. Suposa passar a viure en una situació de “normalitat”, sense entrebancs injustos i injustificables com atemptats, extorsions, escortes, etc. I els primers que s'haurien d'alegrar son les víctimes, que tot i el legítim escepticisme que els puga provocar, deurien d'alegrar-se sols pel fet que ningú més torne a passar el que ells han passat. En este sentit trobem dos actituds molt diferenciades entre les víctimes. Per un costat tenim la postura “oficial” de l'AVT, de marcada parcialitat i tendència propera a la dreta espanyolista, intentant llevar-li tota la importància a la notícia. I per un altre costat tenim actituds com la de Rosa Lluch, filla de l'assasinat per ETA Ernest Lluch, que amb molta lucidesa afirma que les víctimes "no han de tenir cap paper en el procés de pau perquè sense el cap fred no es poden prendre decisions". Amb tot, no hi ha que oblidar a cap de les víctimes a mans de la banda, i otorgar-los el màxim reconeixement.

En segon lloc, la decisió d'ETA ve motivada per la seua debilitat, causada entre altres coses (com l'eficàcia policial), per la falta de “popularitat” i l'aposta ferma per les vies democràtiques que ha fet l'esquerra abertzale en els últims anys. I és que el poble basc ja estava molt cansat d'ETA. No hi ha que oblidar que bona part de la població, durant molt de temps, ha simpatitzat d'alguna o altra forma amb la banda, encara que haja sigut de portes endins. I qui conega Euskadi més enllà del que conten els mitjans de comunicació sabrà que açò és veritat.

Ara, per fi, el poble basc s'ha alliberat d'un pes que li impedia fer el seu camí. Ha resultat del tot contraproduent l'estratègia violenta i no ha servit per a res. Sense ETA, l'esquerra abertzale guanyarà credibilitat, i obrirà la porta a que el poble puga parlar democràticament i decidir sobre el seu futur.

I finalment, ara la pilota està al terrat dels estats espanyol i francès. S'ha d'assumir el nou escenari i actuar en conseqüència. És l'hora de passar a l'acció. No s'espera (de moment) cap pas més per part d'ETA, així que l'estat espanyol deuria prendre algunes mesures. Començant per l'alliberament de presos polítics (i quan dic presos polítics em referisc, concretament, a Arnaldo Otegi), i seguint amb l'acostament de presos a EH.

I per a què parlar del tractament mediàtic que ha tingut a la premsa de la dreta espanyola (curiosament, molt diferent del que n'ha fet la premsa dretana d'Euskadi). Aquells que bramaven fa temps “España roja antes que rota” ben bé podrien dir ara “España con ETA antes que rota”. Fet que mostra el gruix democràtic dels nacionalistes espanyols: el d'un paper de fumar.

2.- FEU DEL VOSTRE WEB UN CARTELL ELECTORAL. Els carrers estan plens de cartells electorals, però moltes persones no es veuen representades en ells: l'intermediació va fer que la política siga cada vegada més llunyana al ciutadà. Per a reparar aquest dèficit democràtic, proposem que tothom que així ho desitge puga convertir el seu blog, web, mur o twitter en un “cartell electoral” del moviment. Si voleu donar suport a la iniciativa, convertiu el vostre lloc d'Internet en un cartell electoral abans de les 24 hores del proper 20 de maig, amb el logotip de #nolesvotes o de les plataformes amb les que simpatitzeu, i el text “ni PP, ni PSOE, ni CiU”.

3.- COL·LABORACIÓ DISTRIBUÏDA. Us convidem a copiar este text i construir pàgines d'enllaços que referencien tots els llocs que donen suport a la iniciativa. De la mateixa forma, convidem als demés col·lectius que comparteixen la nostra proposta a que duguen a terme accions similars. La força de la xarxa resideix en la distribució i col·laboració entre els seus nodes.

4.- TU ETS L'ALTAVEU. Tan important és la xarxa com el carrer: no et limites a actuar a Internet. Aixeca't i explica-ho a tots els teus coneguts, especialment a aquells més vulnerables a la propaganda dels mitjans de comunicació massius.

5.- ACCIÓ. No et quedes a casa el diumenge 22. Surt al carrer i exerceix el teu dret al vot. No votes a qui, actuant obertament en contra de la voluntat i interessos dels ciutadans, han convertit la democràcia en una ganyota de sí mateixa. Per la participació democràtica activa: ni PP, ni PSOE ni CiU.

#nolesvotes

Més informació

Manifest de #Nolesvotes | http://www.nolesvotes.com/
Wiki col·laboratiu #nolesvotes | http://wiki.nolesvotes.org/wiki/Portada
Twitter #nolesvotes | http://twitter.com/#!/search/nolesvotes
Facebook #nolesvotes | http://goo.gl/4Nmj1
Material gràfic #nolesvotes | http://goo.gl/dbGAb

Ja fa molts anys que tinc El Mur com un dels meus àlbums favorits. El vaig descobrir de casualitat, remenant pels antics vinils que tenia a casa dels meus pares. La música, la història, les animacions, l'escenografia, etc. fa que siga molt més que un simple disc conceptual.

No vaig voler llegir cap crítica, ni vore cap video ni comentaris de la gira, que ja feia mesos que s'havia iniciat als EEUU. Ni tan sols m'havia plantejat la idea de que l'espectacle comptara amb l'escenografia completa: el mur, so envolvent, projeccions, titelles gegants, etc. Així que quan vaig entrar al palau d'esports de la comunitat de Madrid i vaig vore un tros de mur a cada costat de l'escenari, vaig sentir una enorme emoció.

No vull caure en el vell discurs de que Waters està vivint d'una obra de fa 30 anys, que és un egocèntric, narcicista, que va suposar el final de Pink Floyd, etc… Per als qui per qüestió d'edat ens ha pillat tard, poder gaudir d'un directe com este és simplement meravellós. I de la resta, hi ha temps per a parlar-ne…

A continuació vos deixe un parell de vídeos que vaig fer al concert, dels dos moments estelars: Another Brick In The Wall (part 2) i el final de The Trial, amb la caiguda del mur. A més, podeu vore la resta de fotos a la galeria del concert.

[ACTUALITZACIÓ, 31/03/2011]: Per als més fanàtics de Pink Floyd, ací vos deixe una traducció de la lletra de The Wall al català que em vaig currar fa uns quants anys

Fa dies que li pegue voltes, intentant formar-me una idea més o menys racional del que està succeint a Libia, sobretot, arran de la decisió de l'ONU de clavar-se pel mig. I la conclusió a la que he arribat, em preocupa. M'explique.

1. Els ciutadans de Libia protesten enèrgica i pacíficament contra Gadafi i demanen un canvi de govern i una (suposada) democràcia.
2. Gadafi s'acollona, veient el que ha passat a Tunísia i Egipte, i s'encabota en que això no passarà allí, així que comença a massacrar a la població.
3. La comunitat internacional s'ho mira des de fora, condemnant molt tímidament els atacs de Gadafi contra el seu poble.
4. Quan veuen que la revolta està a punt de ser reprimida completament, és quan decideixen actuar i donar suport als opositors a Gadafi.

I la meua conclusió és: ja podrien haver intervingut abans! Enteneu el que vull dir? Estic justificant una intervenció militar, on moriran segur molts civils inocents. Sincerament ho pense, i em preocupa. M'estaré fent major?

*Imatge del post extreta del bloc de JRMora.

Sembla que la iniciativa #nolesvotes comença a tenir un poc d'efecte real, a jutjar per l'actitud que estan tenint alguns sobre aquesta qüestió, sobretot al PSOE.

Perquè al PP tota esta campanya li la sua li importa ben poc. Es saben guanyadors sobrats de les properes eleccions. A part de comptar amb el vot dels seus incondicionals dretans (que no els donarien l'esquena ni que els cremaren la casa), es faran amb el vot dels qui castigaran al PSOE per la seua nefasta gestió, i, a més, amb el vot d'aquells que saben que el PSOE no guanyarà, i volen que el seu cavall siga guanyador (actitud que no entendré mai, però allà cadascú…) . Així que quatre gats fent una campanya a Internet no els suposa cap molèstia.

En canvi, al PSOE sí que els poden fer un poc de mal. Sincerament no crec que la campanya #nolesvotes vaja a tenir tant d'èxit com per a suposar la debacle dels socialistes, això està clar, però si damunt de que es saben perdedors, encara hi ha algú que els intenta arrapar vots, doncs pitjor.

I proves de que estan neguitosos en trobarem tots els dies, però ací vos deixe un parell que no tenen desperdici:

• Un personatge proper al PSOE manipula la wiki de #nolesvotes per a intentar polititzar el moviment. Lamentable… Podeu llegir l'apunt al bloc de Ricardo Galli.
• El secretari general de les joventuts socialistes de Badajoz menteix i desinforma deliberadament sobre el moviment #nolesvotes. Ací teniu el video, no te desperdici.

Cada dia es desacrediten i van perdent el poc que els queda de dignitat. Algú encara no te prou raons per a no votar-los?

La zona és una passada, hi ha cascades per a avorrir, i amb prou de nivell. Si voleu algunes ressenyes, podeu visitar esta web, o esta altra. Vos deixe un enllaç a l'àlbum de Picassa on he penjat algunes fotos.

Canal Roya

Desde Nolesvotes.com consideramos que PSOE, PP y CiU han faltado a su principal obligación con la ciudadanía: defender la Constitución que juraron o prometieron acatar. La ley Sinde somete Internet a una legislación excepcional, con grave merma de los derechos a la libertad de expresión e información y a la tutela judicial efectiva, posibilitando un mayor control político de la red.

Aquesta plataforma està formada íntegrament per ciutadans, sense cap tiups d'afiliació política. No es demana el vot per a cap partit en concret: sols es demana NO votar al PSOE, PP, o CIU, ja que han sigut els que han aprovat la llei Sinde en contra d'una bona part de la societat.

Tu decisión es importante. No te pedimos el voto para ningún partido concreto, ni que votes en blanco, ni que te abstengas, sino que te informes para comprobar que existen alternativas contrarias a la ley Sinde en todo el espectro ideológico. Te pedimos que defiendas la libertad en la red con tu voto, no apoyando a aquellos que con sus actos se han hecho claramente merecedores de un voto de castigo.

Han actuat de manera totalment irresponsable en aquest assumpte, i per tant, nosaltres, com a votants, hem de prendre la iniciativa i actuar conseqüentment.

Si vols trobar més informació i unir-te, ací deixe uns quants enllaços que hauríes de consultar:

• Web oficial nolesvotes.com
• Bloc des d'on es coordina la plataforma
• Grup nolesvotes a nivell estatal
• Grup nolesvotes al País Valencià
• Grup nolesvotes a Alacant
• Grup nolesvotes a Sant Vicent del Raspeig

No proposes. Fes!

Finalment han convençut al PP. No sabem què li hauran oferit en realitat. Però tots sabem que el PP no és precisament el més ferm defensor de les garanties i els drets a la xarxa. Alguns diuen que no volen estar a males amb EEUU, ara que estan a punt d'entrar a La Moncloa. I no és d'extranyar, doncs ha sigut EEUU qui pràcticament ha redactat el contingut de la llei.

El procés democràtic que està seguint l'aprovació d'esta llei deu ser si fa no fa com els de la Xina, de qui tant ens hem queixat de la seua falta de transparència i censura en Internet (ara ja no ens queixem tant perquè son amiguets nostres i fem negocis, igual que el Marroc). I això demostra una vegada més en quina classe de democràcia farsa vivim inmersos. Ens fan creure que el poble és sobirà. I l'únic que podem decidir és quin collar li posem al mateix gos de sempre. En bona mesura gràcies a la nefasta llei electoral que tant beneficia al PPSOE.

Ara parlem del contingut real de la llei. Se'ns està repetint fins a la sacietat que durant el procés de tancament de pàgines web hi haurà garanties judicials. Algú va dir que una mentida repetida un milió de vegades es transforma en realitat. I no veig millor exemple que este. I per a que ho jutgeu vosaltres mateixos, ací teniu un extracte de la llei:

"La sección podrá adoptar las medidas para que se interrumpa la prestación de un 
servicio de la sociedad de la información que vulnere derechos de propiedad 
intelectual o para retirar los contenidos que vulneren los citados derechos siempre 
que el prestador, directa o indirectamente, actúe con ánimo de lucro o haya causado o sea susceptible de causar un daño patrimonial"

Como t'has quedat?? Que no vos enganyen. Un jutge NO DECIDIRÀ si el tancament d'una web és just o no. La comissió li plantejarà el tancament a un jutge, que en 4 dies, i sense temps per a estudiar-ho, firmarà un paper. Fins ara creiem que en este sistema els jutges decidíen i les forces policials executaven. Doncs no, ara és al revés: el govern decideix i els jutges executen. Visca la separació de poders!

Per últim, vos demane que no sigueu tan ingenus de pensar que els qui estem en contra d'esta llei, ho estem perquè ja no podrem descarregar-nos música i pel·lícules d'Internet. Els que realment estem en contra no som uns ciberpirates feixistes delinqüents terroristes del todo-gratis. És impossible posar-li portes al camp, i la difusió de la cultura a través de la xarxa mai es podrà controlar. El que realment ens preocupa és, en termes generals:

1. Que es salte tan a la torera el sistema democràtic que tenim només per a que el lobby de l'indústria cultural puga seguir treient beneficis d'un model de negoci ancorat en el passat.
2. Que s'hagen llevat del mig als jutges simplement perquè les sentències que venien dictant des de fa 4 o 5 anys no eren afins als seus interessos. És a dir: no m'agrada com els jutges estan aplicant la llei, així que me'ls carregue.
3. Que lla llei està redactada de forma tan ambigua, que encara que ens diguen que no s'anirà contra l'usuari, i que sols es volen tancar 200 webs, no ens ho podem creure. Esta llei podria utilitzar-se perfectament com a instrument de censura a la xarxa, i això sí que ens preocupa. Com a eixemple, vos convide a que llegiu aquest post.

En fi, que la xarxa és l'únic reducte on hi ha relativa llibertat encara hui en dia, i com tots sabem, això els amos del sistema no ho poden permetre. Se l'aniran carregant poc a poc, i açò és només un xicotet pas. Temps al temps…

Li ha faltat temps a la caverna espanyolista (i no tant espanyolista) per a posar el crit al cel denunciant tan irresponsable proposta. Argumentant la despesa que suposa, en temps de crisi, pagar els traductors de les sessions. Han conseguit fer creure que la notícia és que s'han de pagar traductors al senat, però no que es poden utilitzar totes les llengües. I molts s'han afegit a aquest argument per a mostrar-se en contra també d'aquesta mesura. Però ben bé deuríem saber tots que el motiu de tan gran rebuig no és precisament econòmic.

I és la por que tenen alguns, la fòbia, el terror, a que esta mesura puga suposar un atac frontal a la llengua castellana, i a l'hegemonia d'una Espanya basada en un model imposat fa 72 anys. El que esta mesura suposa és simplement un reflexe d'una veritat innegable: Espanya és un estat plurinacional, pluricultural, i plurilingüístic. I això alguns no s'ho volen ni imaginar.

Si tenim en compte que el senat és una cambra de representació territorial, la possibilitat de poder parlar en català, basc o gallec no és ni més ni menys que un símptoma de normalitat democràtica. És un símbol, un gest, que farà que molta més gent es senta identificada en la cambra. Una mesura que uneix el centre de la vida política amb les nacionalitats històriques. I en política, els gestos son molt importants.

És ridícul defensar l'argument de que es tracta d'una despesa innecessària en els temps que corren. El cost de traducció de les sessions s'ha pressupostat en 350.000€ a l'any (i no 40 milions com algunes han volgut fer-nos creure). Això suposa menys d'un 1% del pressupost total destinat al senat, que a més no ha hagut d'incrementar la seua partida per a sufragar tan gran despesa. Es a dir: els 350.000€ no suposen cap despesa adicional. Si l'excusa és l'austeritat pressupostària, estic segur de que trobaríem centenars de casos d'on es podría retallar*, enlloc d'anul·lar una mesura que pot fer que els catalanoparlants ens sentim un poc més identificats en un òrgan de l'estat espanyol.

I els espanyols som els més moderns. Volem que els nostres joves aprenguen idiomes. Però no deixem que el basc, gallec i català tinguen cap visibilitat fora dels seus territoris. Entrem en còlera quan el parlament europeu decideix que la redacció de les lleis serà únicament en anglés, francés i alemany. Però no permetem que els nostres senadors bascos s'expresen en la seua llengua.

El senyor Carod-Rovira pot haver dit moltes bestieses durant la seua carrera política. Però també ha dit moltes veritats. I una d'elles és que Espanya ha d'eixir de l'armari. En el sentit de que ha d'acceptar la seua natura plurinacional i plurilingüística. La riquesa cultural no és res del que en hàguem d'avergonyir, més bé al contrari. Fins que eixe dia no arribe, com pretenen que sentim simpatía cap a Madrid?

*Podríem retallar de:

• 6.000 milions d'euros anuals per a l'esglèsia catòlica.
• 55 cotxes oficials, amb 55 xòfers, per als 55 cosellers de la comunitat Madrid.
• Assessors, secretaris i subsecretaris d'organismes de dubtosa finalitat.
• Actes institucionals innecessaris (desfilades militars, inauguracions d'obres,..)
• I un llarg etcétera…

Així que vaig acceptar encantat i em vaig afegir a lequip de L'Almàssera, un magazine setmanal presentat i dirigit per Gràcia Jiménez, que aleshores encetava la seua tercera temporada en antena. Tot un prodigi si tenim en compte que es tracta d'un programa totalment amateur, però que compta amb la col·laboració de molta gent que el fa possible.

Ma mare i jo als micros de ràdio Sant Vicent

Des de la meua xicoteta secció el que intentem és donar a conèixer un poc més als grups i cantants que utilitzen la nostra llengua per a expresar-se, i que cada vegada en son més. No és una tasca fàcil, degut sobretot a la falta de suport institucional. Per això, des d'este raconet, intentem afegir el nostre granet de sorra.

Així que si tens un grup, o cantes en català, i t'agradaria sonar a Ràdio Sant Vicent, sols t'has de posar en contacte amb mi.

El programa s'emet cada dilluns de 20:00 a 21:30 a la 95.2 de l'FM. Però si les ones no vos arriben, ho podeu escoltar per internet a la pàgina web. I si l'horari no vos ve bé, també podeu subscriure-vos al podcast del programa i escoltar totes les emisions en qualsevol moment.