Reflexions dominicals. Hui: la crisi a Libia
Fa dies que li pegue voltes, intentant formar-me una idea més o menys racional del que està succeint a Libia, sobretot, arran de la decisió de l'ONU de clavar-se pel mig. I la conclusió a la que he arribat, em preocupa. M'explique.
- Els ciutadans de Libia protesten enèrgica i pacíficament contra Gadafi i demanen un canvi de govern i una (suposada) democràcia.
- Gadafi s'acollona, veient el que ha passat a Tunísia i Egipte, i s'encabota en que això no passarà allí, així que comença a massacrar a la població.
- La comunitat internacional s'ho mira des de fora, condemnant molt tímidament els atacs de Gadafi contra el seu poble.
- Quan veuen que la revolta està a punt de ser reprimida completament, és quan decideixen actuar i donar suport als opositors a Gadafi.
I la meua conclusió és: ja podrien haver intervingut abans! Enteneu el que vull dir? Estic justificant una intervenció militar, on moriran segur molts civils inocents. Sincerament ho pense, i em preocupa. M'estaré fent major?
*Imatge del post extreta del bloc de JRMora.











