Roger Waters – The Wall

El cap de setmana passat vaig assistir al que crec que és el concert més espectacular que he vist mai. No necessàriament el concert on millor m'ho he passat (no és un concert de festa, amics, diversió,…), però sí el més espectacular. I més tractant-se d'un disc tan especial com The Wall, de Pink Floyd.

Ja fa molts anys que tinc El Mur com un dels meus àlbums favorits. El vaig descobrir de casualitat, remenant pels antics vinils que tenia a casa dels meus pares. La música, la història, les animacions, l'escenografia, etc. fa que siga molt més que un simple disc conceptual.

No vaig voler llegir cap crítica, ni vore cap video ni comentaris de la gira, que ja feia mesos que s'havia iniciat als EEUU. Ni tan sols m'havia plantejat la idea de que l'espectacle comptara amb l'escenografia completa: el mur, so envolvent, projeccions, titelles gegants, etc. Així que quan vaig entrar al palau d'esports de la comunitat de Madrid i vaig vore un tros de mur a cada costat de l'escenari, vaig sentir una enorme emoció.

No vull caure en el vell discurs de que Waters està vivint d'una obra de fa 30 anys, que és un egocèntric, narcicista, que va suposar el final de Pink Floyd, etc… Per als qui per qüestió d'edat ens ha pillat tard, poder gaudir d'un directe com este és simplement meravellós. I de la resta, hi ha temps per a parlar-ne…

A continuació vos deixe un parell de vídeos que vaig fer al concert, dels dos moments estelars: Another Brick In The Wall (part 2) i el final de The Trial, amb la caiguda del mur. A més, podeu vore la resta de fotos a la galeria del concert.

[ACTUALITZACIÓ, 31/03/2011]: Per als més fanàtics de Pink Floyd, ací vos deixe una traducció de la lletra de The Wall al català que em vaig currar fa uns quants anys